La Torna: "L'Ateneu significa resistència i lluita, i això segueix sent necessari"

"La nostra voluntat és seguir fent festes populars, i això vol dir carrer", apunten els portaveus en el debat de Festa Major

Política

Gregori, Cristina i Maria, a la porta del nou local
Gregori, Cristina i Maria, a la porta del nou local | A.B.

La Torna, l'històric ateneu independentista de la Vila de Gràcia, generador d'una llarga llista de militants dels moviments socials ("hem tingut des de diputats fins a imputats", fa broma un dels veterans), celebra 25 anys canviant de local, de Sant Pere Màrtir 37 a Goya 18. Cristina Pons, Maria Delgado i Gregori Saavedra expliquen els perquès d'aquesta nova etapa.

Quan vau anunciar que canviàveu de local vau prometre "foc nou" i "sorpreses". Què vol dir La Torna l'any 2021? 
C.P. La Torna significa resistència i lluita. Que existeixi un espai físic, polític i social, com La Torna, vol dir això bàsicament. Hi ha gent que marxa però gent que arriba.

Soroll, Poca Broma, la primera Torna del carrer Vallfogona... El més difícil de tot és el relleu generacional?
G.S. Relleu no n'hi ha hagut del tot perquè alguns veterans hi som i seguim en processos de relleu.

Abans éreu coneguts per la calçotada anual o grans campanyes antirepressives, des dels Tres de Gràcia als presos de Rescat. Ara, per què funciona la Torna?
M.D. Perquè volem que segueixi funcionant, pels socis. La cooperativa de verdures no s'ha aturat, hi ha 30 unitats familiars. Hi ha el grup de glosa, molt nombrós, els del rocòdrom, Gest Conscient...
G.S. La lluita antirepressiva sempre estarà vinculada a La Torna; ara formem part de la plataforma Gràcia Llibertat.

No hi havia més remei que canviar de local?
G.S. S'acabava el contracte i per part de la propietat no hi havia voluntat de renovació.

Ja és el quart local. Quins records us heu endut de Sant Pere Màrtir?
C.P. La porta, el rètol, la imatge de l'Ovidi, l'auca... 

És clara l'evolució de l'ateneu, fins al punt que alguns dels seus socis -ja morts- mereixen un lloc al nomenclàtor, com la Consol Casals.
C.P. El reconeixement de la Consol amb un mirador s'ha d'emmarcar en una lluita perquè els espais de la ciutat tinguin nom de dona, i la Consol és un referent, amb moltes branques. 

Abans parlàvem del relleu, però també és cert que s'han creat nous espais, com La Barraqueta o el Casal Tres Lliris. Aquesta pluralitat és positiva?
G.S. A títol individual esperava que un sector més ampli de l'Assemblea de Joves aterrés a La Torna. Per dinàmiques van anar a La Barraqueta o Tres Lliris, i alguns joves han vingut a La Torna.

Com són les relacions amb aquests col·lectius?
G.S. Hi ha força coordinació.
C.P. Que hi hagi molts espais no vol dir que estiguem barallades. Amb l'Ateneu Llibertari, per exemple, estem organitzant coses. 

També el canvi de local obliga a la pregunta de Festa Major. Quin carrer guarnireu, si ho feu?
M.D. No s'ha plantejat encara. A l'última Festa Major ja només vam fer un mínim guarnit de pancartes. Online no tenia sentit.
C.P. Una Festa Major online a nosaltres no ens aporta res. La nostra voluntat és seguir fent festes populars, i això vol dir carrer.

Han funcionat els actes que heu programat al nou local?
M.D. Sí, ja n'hem fet tres. No pogramem tant per les restriccions, però segueix sent necessari.
C.P. Era el moment de canviar, i hi ha ganes de tirar endavant.