Alicia Hernández: "Em vaig reenganxar a l'atletisme de gran per arrítmies al cor"

Campiona mundial de triple salt W60 en pista coberta i veïna del carrer de l'Àngel, l'atleta del Club Muntanyenc Sant Cugat prepara els campionats de Catalunya i Espanya

Esports

L'atleta Alicia Hernández, després de l'entrevista, a la plaça Virreina
L'atleta Alicia Hernández, després de l'entrevista, a la plaça Virreina | À.G.P.

Després de batre el rècord del Món de triple salt en pista coberta a la categoria w60 (més de seixanta anys) dos cops en una setmana, la darrera el 28/02 al Palau Sant Jordi, l'atleta del Club Muntanyenc Sant Cugat Alicia Hernández (Barcelona, 1961) es prepara per a nous reptes a l'aire lliure. Veïna del carrer de l'Àngel, explica com una recomanació mèdica per a les arrítmies al cor la va fer tornar a l'atletisme. Aquesta decisió li ha dut salut i èxits. 

"Pel confinament entrenava al pàrquing de casa i les escales de l'edifici", assegura

Per a quins objectius s'entrena?
A causa de la Covid les competicions estan molt restringides. En pista coberta no en teníem i ens van posar el Control i el Campionat de Catalunya màsters, que em van anar molt bé [somriu]. D'aquí a un mes seran a l'aire lliure. Els objectius són els campionats de Catalunya i Espanya. 

Com és la preparació per a aquestes competicions? 
Continuo entrenant igualment. Tot depèn de com estiguis, que tinguis un bon dia i que enganxis algun salt que sigui bo, com em va passar. Per sort van ser dues setmanes seguides, que això és difícil. El 21 vaig fer el primer rècord amb 10,25, i el diumenge següent vaig tornar a aconseguir aquesta marca i després els 10,27.
 
Què va sentir quan els va batre?
A la primera no ho sabia, va ser després d'acabar. No hi havia públic, acabaves la competició i havies de sortir del Palau. Al sortir, el delegat de la federació catalana de màster em va dir: "Saps que és rècord d'Europa?". Li vaig dir que no podia ser. Després, al cotxe, li vaig dir a la meva parella, el Lluís: "Mira-ho, perquè igual s'ha equivocat". No només era rècord d'Europa sinó del Món. Ho vam tornar a mirar i ho vam confirmar. Va ser la sorpresa, rècord mundial. 

I al cap de set dies el va superar.
El cap de setmana següent el vaig millorar en dos centímetres. Aleshores sí que hi havia una mica d'expectació. Tothom estava molt content, i jo més. 

Com ha estat l'any de pandèmia?
A Sant Cugat vaig començar el mes de juliol i amb molt poc temps per entrenar. Tinc uns problemes d'arrítmies al cor de quan entrenava de jove. Al deixar-ho, el cor es descontrola perquè necessita aquest ritme de treball. Per això em vaig reenganxar a l'atletisme de gran, per tenir aquest problema controlat. Em van dir que em medicava o fèiem una prova de fer més exercici. Abans de medicar-me em vaig decidir a fer-la. Em vaig matxacar més i es regulava. Vaig passar de quasi 4.000 arrítmies a 9 en 24 hores. Si li tornes a donar canya, reconeix aquell ritme i s'estabilitza.

I pel confinament?
Durant aquells mesos feia els entrenaments adaptats al pàrquing de casa, que és molt petit i on no hi havia pràcticament cotxes i a les escales de l'edifici. Soc bastant disciplinada i cada dia tenia les meves rutines. Això va aconseguir que mantingués aquest problema a ratlla i la forma física.

Alicia Hernández, atleta gracienca del Club Muntanyenc Sant Cugat, durant el triple salt al Palau Sant Jordi