Crida del veïnat contra l'enderroc de Balet i Blai per preservar el patrimoni del Coll

El Centre d'Estudis insta al Districte a tirar endavant la proposta de crear un centre d'interpretació del còmic

Cultura

L'antic edifici de Balet i Blai, al passeig Mare de Déu del Coll
L'antic edifici de Balet i Blai, al passeig Mare de Déu del Coll | À.G.P.

Les aspiracions de les entitats i veïns que des de fa anys reivindiquen la recuperació i conservació del passat industrial i cultural del Coll i Vallcarca han patit aquesta setmana un cop dur. L'avís d'enderrocament de l'edifici que va ser seu dels estudis cinematogràfics Balet i Blay, al número 40 del passeig Mare de Déu del Coll, representa un escull significatiu per al Centre d’Estudis del Coll-Vallcarca, entitat que encapçala la demanda d’un museu o centre d’interpretació del còmic a Gràcia des del 2013. Els primers moviments a dins de l’edifici van alertar fa uns dies els veïns, fet que que va confirmar més tard el Districte. “Sabem que ara és molt complicat parar un projecte de vivenda que ja té el permís i està fent els primers tastos per enderrocar l’edifici antic, però després de tants anys de lluita, no ens quedarem callats mentre veiem com s’esborra la nostra història”, afirma Josep Callejón, president del Centre d’Estudis Coll-Vallcarca. 

"És complicat aturar-ho, però no ens quedarem callats", diu Josep Callejón

El primer pas davant la notícia ha estat fer-ho públic a les xarxes socials. L'entitat també ha començat els primers contactes amb diferents representants polítics del Districte, a qui insten a tirar endavant el projecte de crear un centre d'interpretació del còmic i la il·lustració en la seu dels estudis cinematogràfics que va crear la primera pel·lícula d'animació en color d'Europa l'any 1945, 'Garbancito de la Macha'. 

La llista d'arguments que les entitats han presentat al llarg dels anys per justificar el projecte és molt llarga, i ha comptat des de l'inici amb el suport de noms reconeguts del món del "tebeo', com ara Isabel Moreno Ferrer, col·leccionista i filla de dibuixant Arturo Moreno, Jordi Artigas, expert en cinema d'animació, o el periodista i professor Joaquim Noguero. Però el projecte no ha passat mai de la fase de les "bones intencions". Després de quedar fora als projectes de Can Carol o el Consulat, l'objectiu es va fixar a Balet i Blai. Però, segons Callejón, un dels principals problemes va  ser l'exclusió del Coll al catàleg del patrimoni de Gràcia. "Quan es va fer la convocatòria d’ampliació de catàleg del patrimoni de Gràcia, el nostre grup va ser dels primer en presentar a 'Decidim' un projecte, el de Balet i Blay, i la sorpresa va estar en la resposta: el barri del Coll no hi entrava", assegura. Per a l'entitat, aquest fet va representar la pèrdua "d'una ocasió d’or per donar a conèixer i preservar la vàlua d’aquest edifici com a mostra del patrimoni cultural i industrial del nostre barri". 

Un altre derrota de l'entitat va ser el trasllat de les 400 caixes de material del Museu del Còmic que es guardaven en un magatzem de Vallcarca l'estiu passat. Després d'intentar reubicar-les a Gràcia, va ser l'Ajuntament de Terrassa que va decidir-los un local.