"Les persones som polièdriques"

Entrevista a Laia Manzanares, actriu

per Clara Darder

La contra

L'actriu, en un racó de la plaça del Diamant
L'actriu, en un racó de la plaça del Diamant | Silvia Manzanera

Va entrar a les nostres vides com a Oksana a Merlí (TV3). Ha participat a El día de mañana, Matar al padre, Hache, Los favoritos de midas o Cites. També als films Vilafranca, La Tierra llamada Ana (premi a la millor actriu al IX Festival de Curtmetratges Iberoamericà) o Sol creixent, on fou candidata als Premis Gaudí de 2018. Ara està a la segona temporada de Estoy vivo i acaba de rodar Alegría, pel·lícula que veurem aviat.

La fama t'ha arribat massa d'hora?
L’èxit és un terme amb el que no combrego, no entenc l’èxit com a fortuna laboral.

Hi ha un abans i un després de 'Merlí'?
Va ser el moment on vaig poder dedicar-me al que volia. On hi ha molt poc lloc i molts actors que volen dedicar-s'hi. A sobre ens estimàvem i no fèiem cap cosa banal. L'assignatura de filosofia estava per desaparèixer i van dir "potser la necessitem per viure". 'Merlí 'va ser un Sí en una indústria que normalment és un No.

Tens un Insta provocatiu o irreverent?
Ja ho sé. El faig servir d'altaveu per les coses que no m'agraden. Moltes vegades publico quan estic enfadada.

Ser dona significa...
Haver de lluitar el doble, si ets dona precària encara més, i si ets dona racialitzada encara més, si ets dona no binaria encara més. Ser dona és una lluita constant. Ser dona “és qualsevol experiència que visqui qualsevol dona”, perquè cadascú té la seva vivència.

Queda molt per dir?
Per queixar-se i lluitar hi ha moltes coses a dir. Tenim un món de merda i no ho tenim fàcil per millorar la situació.

De què podries ser altaveu tu?
Jo del que sé és de feminisme, he viscut violències masclistes i per tant ho explico. Quasi tot és sistèmic i la violència masclista, classista i racista és el mateix. El que puc fer és compartir-ho.

La gent a les xarxes penja el 'happylife', i tu plores?
És una iniciativa que vaig començar amb la Clàudia Serrahima, es diu A flor de pell. Volíem donar visibilitat a la tristesa, ja que n'hi ha molta. Els joves estan amb depressió i ansietat, buscant terapeutes com a bojos. És molt greu.

Has treballat amb Coixet. Què vol dir?
Sap molt bé el que es fa. Va ser un aprenentatge molt important. És una bona mentora. Està en un lloc de poder i això mola. Tenim dones tremendes com a directores.

T'assembles als teus personatges?
Sí, depèn. Les persones som polièdriques. M'influeixen i em va molt bé per entendre'm i identificar fets de mi mateixa. Els actors hem de tenir la teràpia feta o les emocions domesticades, ja que se te'n pot anar l'olla.

Polièdriques?
Tenim moltes cares i les anem descobrint durant la nostra vida. Em sembla bonic tenir l'oportunitat de canviar, i veure'ns i poder identificar-nos amb qualsevol personatge.

El teatre és una eina terapèutica?
Tots necessitem teràpia. L'art és sanador, col·locar-te en altres vides et pot portar a la cura, i pots sanar les experiències negatives i les ferides emocionals i existencials.

Et veus de gran a sobre un escenari?
Sí, més que a la vida.