40 anys de ‘La plaça del Diamant’, quan Gràcia va fer el salt a la gran pantalla

El 22 de juny de 1981 arrencava un projecte que va convertir la Vila en un plató al llarg de tres mesos. Una pel·lícula, una sèrie de TV i una col·lecció de fotografies memorables van quedar per a la història

Cultura

L'equip tècnic filmant a la plaça del Diamant, amb tot d'espectadors mirant-s'ho darrera una corda
L'equip tècnic filmant a la plaça del Diamant, amb tot d'espectadors mirant-s'ho darrera una corda | J.M. Contel

 El rodatge del film vist pel seu fotògraf

Ara fa tot just quaranta anys un equip de cinema encapçalat per Francesc Betriu desembarcava a Gràcia per rodar La plaça del Diamant, convertint la Vila en un plató cinematogràfic durant tres mesos i deixant-hi una empremta que encara perdura a dia d'avui. La prestigiosa novel·la de Mercè Rodoreda prenia vida a través d'uns joves Lluís Homar i Sílvia Munt com a parella protagonista, acompanyats d'altres actrius, actors i tècnics que començaven a obrir-se pas en el món de la gran pantalla. Però a més dels Agustí Villaronga, Josep Rosell, Rosa Vergés o Mariano Barroso, el veïnat gracienc, anònim per al gran públic, es ficava de ple en el que era la primera gran producció cinematogràfica espanyola que es va rodar a Barcelona des de feia dècades.

La Vila abraçava així el cinema sense manies, amb gent generosa que participava com a extres, fent papers petits, mirant respectuosos i expectants des dels balcons o des de les primeres fileres dels espais de rodatge. Una fita històrica que un jove fotògraf gracienc va saber immortalitzar; algunes de les imatges que Josep Maria Contel va fer durant aquells mesos formen part de la memòria col·lectiva de tota una generació. Perquè tot el que passa darrera de les càmeres bé pot ser material per a una altra pel·lícula. Aquí en donem algunes pistes.

El plató principal de la Vila va ser, clarament, la plaça del Diamant, on van construir un envelat d'antenes que s'hi va quedar durant dues setmanes. Una infraestructura que va ser difícil de trobar: l’equip artístic del film ho va aconseguir finalment  a les Borges Blanques. I encara que es van gravar escenes en altres localitzacions de la ciutat, com ara al carrer Creu de Molers al Poble-sec, al Casino de l'Aliança del Poblenou, a l'Ajuntament de Barcelona, a l'hotel Espanya del carrer Sant Pau o al traçat del tramvia, Gràcia ver ser el centre neuràlgic de tota l'acció. “No era un rodatge d’un dia, com va ser Salvador, que van rodar una escena a la Violeta, sinó que l’equip va instal·lar el campament general des de juny al setembre amb la incidència que això va comportar en el dia a dia de la Vila, així com la projecció i importància que va agafar el projecte després”, explica Josep Maria Contel.

Precisament uns baixos del carrer Astúries a tocar de la plaça Virreina, que havien estat un consultori mèdic, es van fer servir com a centre logístic principal on guardar els decorats, el vestuari o els equips de maquillatge i perruqueria. L'església de Sant Joan va acollir el casament de la Colometa i, l'endemà, la comunió dels seus fills. La vivenda de la Natàlia i el Quimet estava a la plaça del Nord però l'habitació de matrimoni es va haver d'ubicar en un altre espai, en un pis de la part alta del carrer Verdi. No va faltar l’orquestra que posava música en viu als balls de l’envelat, l’ambient de festa major amb els gegants -arribats de Montbrió del Camp- o els Castellers de Barcelona.

La participació dels graciencs va tenir diferents nivells: qui arribava a protagonitzar algunes escenes, com el cas de Vicenç Sanclemente fent de soldat republicà, o Sergi Font, un infant aleshores, que també s’hi va apuntar per donar vida a la canalla de la història; persones anònimes que proclamaven contents l’arribada de la República, o la crida a files, i que en poques hores, unes altres havien de convertir-se en militars que arribaven a les portes de l’ajuntament amb soldats franquistes per treure la bandera republicana.

Però a més dels minuts de glòria de moltes persones que es van veure després a la gran pantalla i també a la petita -a la sèrie de televisió-, la implicació de la Vila es veia en la predisposició per facilitar la feina a l’equip de gravació, ajudant i aportant qualsevol material que fos necessari. “Des del primer moment, des del primer moviment de claqueta, el veïnat va quedar fascinat;  sempre hi havia gent perfectament arrenglerada davant de la corda que delimitava els espais de gravació. Recordo, per exemple, quan es va rodar una escena a Diluvi, molts veïns hi eren allà, observant, fascinats. No sé si ara es podria repetir aquesta mateixa imatge", apunta el fotoperiodista i historiador gracienc.

Han passat quatre dècades d'aquests esdeveniments. La Vila d'aleshores, com diu Contel, tenia aquella grisor que tan encaixava amb l'ambient de la història. No calien grans transformacions, decorats o efectes especials. 40 anys després hi ha una Vila diferent que té la sort de poder mirar el passat a través d'un llibre, una pel·lícula i unes fotografies que l'han marcat per sempre.

Les localitzacions

1. El carrer Astúries amb Virreina: centre logístic del rodatge.
2. Plaça del Diamant: l'envelat es va instal·lar durant dues setmanes i es van gravar escenes de dia i de nit.
3. Carrer Guilleries i Or: guarnits de Festa Major.
4. Parròquia de Sant Joan i plaça Virreina: escenes del casament i comunió.
5. La Perla: porta de l'escala del pis de la Colometa i el Quimet:
6. Plaça del Nord: el pis de la parella protagonista.
7. Local del carrer Verdi per damunt de la Travessera de Dalt: habitació del matrimoni.
8. Bar Joventut, a Tres Senyores: casament de la filla de la Colometa
9. Estació dels Ferrocarrils de Provença: es va escenificar com el Metro de Gràcia

Un llibre, la pel·lícula i la sèrie

El 22 de juny de 1981 el rodatge de 'La plaça del Diamant' arrencava al voltant d'una botiga de queviures del carrer Providència. El film, basat en l'exitosa novel·la de la Mercè Rodoreda, produït per Fígaro Films i dirigit per Francesc Betriu, es va estrenar el 1982 al cinema Alexandra, i l'endemà al cinema Fontana. Es va fer una sèrie de televisió de quatre capítols de cinquanta-cinc minuts emesa primer en català i després en castellà.

 

La mirada del fotògraf

Josep Maria Contel va cobrir el rodatge i va fer més de 300 fotografies

Tenia 29 anys i un interès claríssim pel món del cinema. No va tenir problemes per moure's amb tota llibertat darrere les càmeres després de conèixer l'equip directiu del projecte. El repte no era poca cosa però sense adonar-se'n de la importància que prendrien les imatges més endavant, anava fent amb naturalitat, copsant moments, persones, gestos i espais que gairebé ja són clàssics (Lluís Homar i Sílvia Munt ballant a l'envelat envolat de gent, per exemple). En aquell moment Josep Maria Contel tenia una càmera analògica que disparava en blanc i negre amb una "sensibilitat" molt delicada. El resultat de la seva implicació es una col·lecció memorable de més de 300 fotos, moltes de les quals s'han vist en exposicions commemoratives.

 

Lluís Homar i Sílvia Munt amb Jesús  Pelegrí, ajudant de decoració
Interior de l'envelat, al centre, Rosa Vergès, script del film
Al bar Joventut es va gravar el convit del casament de la filla de la Colometa
Escena de Festa Major a Diamant, amb els gengants vinguts de Montbrió del Camp
A la porta del que serà l'Independent, a La Perla
Veïns mirant com graven una escena al carrer Diluvi
Sílvia Munt, el seu paper icònic de Colometa, per Manrique de Lara
El director Francesc Betriu (esquerra), amb Lluís Homar i Sílvia Munt (d'esquena)
El fotògraf Josep Maria Contel, en un moment del rodatge