L'ermita de la Salut reneix amb la torre que replicarà l'antic campanar d'espadanya

El nou element, ara adosat i antigament vinculat a l'ampliació de l'enderrocat casalot de Can Morera, realçarà el santuari

Societat

L'ermita de la Salut, amb el nou campanar, a l'ombra
L'ermita de la Salut, amb el nou campanar, a l'ombra | A.B.

La Gràcia de 1864 era molt diferent de l'actual, sobretot a l'actual zona de Travessera de Dalt-Escorial-Mare de Déu de la Salut. Gràcia era independent de Barcelona, tot allò eren camps, un dels punts de trobada social era l'ermita de la Salut i en un casalot a tocar hi va néixer el 1868 Pompeu Fabra.

La instal·lació de la campana original i de rèpliques de peces històriques culminara l'obra

Només han passat 157 anys de la inauguració de l'ermita i només 17 d'un pla municipal urbanístic que va evolucionar dolorosament al barri amb l'enderroc de Can Morera, amb l'okupació continuada del temple i amb canvis de promotors immobiliaris i intervencions de l'arquebisbat que miraculosament s'han acabat amb la salvació de l'ermita i una promoció de pisos que aquests dies ha entrat en la fase de reforma del santuari.

L'element més impactant, més enllà del bloc de vuit plantes, és el nou campanar d'espadanya que s'està aixecant a tocar de l'ermita, amb un pas interior privat d'ús comunitari d'uns quatre metres per als pisos, que donarà aire i realçarà el temple. El campanar no hi era el 1864 i ni tan sols va patir l'incendi de 1936 que només va deixar l'estructura bàsica de l'espai sagrat. Però la inclusió en l'últim pla municipal urbanístic vol fer les paus amb la reforma neoclàssica que va fer la masia limítrof, que tenia el campanar complementari a l'ermita i que va anar a terra tot plegat el 2010.

L'ermita no ho ha tingut fàcil tots aquests anys i ha estat la lluita veïnal, pivotada al voltant de la senyora Elisa Castells, la que ha garantit que aquelles celebracions últimes de misses per Festa Major en el tombant de segle no fossin les últimes. Possiblement l'episodi més lamentable es va viure el maig de 2012, quan el temple va ser okupat a l'interior: quan hi va poder entrar un periodista d'aquest setmanari dins hi havia factures dels Morera pel terra, alguns elements per fer la missa (missals, llibres, un petit botafumeiro...) i molta pols i brutícia. La marededéu ja havia estat traslladada a la parròquia de la Salut el 2010.

Ara, en un temps nou, la llicència d'obres atorgada el 2016 determinava la salvaguarda de l'ermita, l'aixecament adosat del nou campanar amb l'espadanya que havia tingut i la recuperació de la campana històrica. Òbviament el campanar d'espadanya nou no tindrà res d'històric perquè s'està aixecant amb una base de maons que deixen espai a l'interior per a una escala que permetrà accedir al cor del temple.

Però l'obra de recuperació del santuari, segons es detalla en la memòria de l'aprovació definitiva municipal, contempla també la recuperació d'elements històrics del casalot que s'havien de reubicar quan la masia va ser enderrocada però que van ser robats: una garlanda de terracota amb la inscripció 1864-1948, balustres que culminaran el campanar i gerros que es posaran al mur d'Escorial.

Visió elevada de les obres del nou campanar