"Verge Santa és un projecte temperadament mamarratxo"

Entrevista al músic Santi Carcasona

per Clara Darder

Cultura

El músic Santi Carcasona, en un terrat de la plaça Rovira
El músic Santi Carcasona, en un terrat de la plaça Rovira | Silvia Manzanera

Santi Carcasona és músic professional des del 1998. La seva trajectòria és àmplia i inclou diferents facetes: com a baterista, divulgador o facilitador de Drum Circles i dinàmiques musicals col·lectives. Ha estat compositor, cantant i líder de Pësh. Ara acaba d'impulsar Verge Santa en català.

Com decideixes ser cantant?
No sé si ho he decidit. La música ha anat apareixent a la meva vida i li he anat fent cas al que m’ha anat succeint. A vegades estirant jo el fil, i a vegades el fil m’ha estirat a mi.

Parlem de Pësh?
Amb Pësh he fet dos discs i un EP en anglès perquè és la música que he mamat, però ja es un projecte tancat. N’estic orgullós i agraït, d’aquesta etapa.

I canvies al català?
I apareix Verge Santa, que és un projecte temperadament gamberro, mamarratxo o poca-solta, m'ha vingut així. No volia explicar coses concretes, sinó fer música i utilitzar la riquesa de la nostra llengua catalana. Primer vaig fer les lletres i després la música. He fet cinc cançons mono-vocàliques amb cada una de les lletres. Per exemple amb la A, és la història d’un atracament. Està tenint molt bona acollida, tant les cançons com els vídeoclips.

Vídeoclips?
Sí. Tot i que alguns encara no estan publicats. Amb en Pau Rull, n’he fet un d’animació per la cançó Polvos de talk. O per A amb l’Àlex Santaló, hem fet un còmic, on es creen els personatges alhora que la cançó.

I ara a promocionar Verge Santa?
Treballo molt fora de la indústria i dels corrents, del mainstream. Realment costa molt trobar espais a mitjans i fer concerts, però estic tranquil i satisfet amb la feina que estic fent, ja que és sincera, propera i efectiva. Està donant molt bon resultat, malgrat el panorama.

Fantàstic. Ets un músic diferent?
Em sento diferent perquè sóc poc acadèmic. He estat autodidacta molt de temps. Vaig fer tres anys d'ESMUC, però ho vaig deixar. Per a tot el què són dinàmiques de facilitació de drum circles i boomwakers, he anat als EUA a conèixer la gent que ho feia i aprendre tècniques.

Boomwakers: orquestra de colors, sons, notes i treball en comú a OT?
OT és un producte de tele, hi he anat tres cops a fer Masterclasses i han estat bones experiències. Faig dinàmiques partint d’un punt molt primitiu de la música. Segons les necessitats primàries de Maslow, la música és molt important per saber que pertanyem a un grup.

L'emoció què és?
El motor de la vida. L'espurna que fa que les coses passin. M’emociona veure qualsevol persona estimada com progressa. Escoltar un bon concert, un quadre o un edifici. També un pa amb tomàquet amb ou ferrat, a mi m'ha passat.

I si algú diu "no tinc ritme"?
Tothom en té, de ritme. El que no té és control del ritme. Una persona sense ritme no podria respirar. Caminar o parlar ja és un ritme. En algunes de les dinàmiques que faig comencem respirant junts i per tant fem un ritme.

Sentir-se el cor és important?
Escoltar-se el cor i el ritme interior és important; efectivament és una bona manera d’introduir-se en dinàmiques que tenen el ritme com a fonament. La música està present en tots els aspectes de la vida.

Necessitem la música per viure?
La necessito per guanyar-me la vida però també per viure-hi. El primer que faig quan m'aixeco és posar música. Escoltar-la és important, però també escoltar-se per saber qui ets.