El turisme és un gran invent

Gràcia Escapulada

per Albert Benet

La contra

L'onze gracienc de la temporada 1977-78
L'onze gracienc de la temporada 1977-78 | Arxius RV/AB/PR

Quan vaig veure que els interessos dels europeistes s’encreuarien amb els de la SD Tarazona vaig pensar en l’actor Paco Martínez Soria (1902-1982). Aquest duel que encara ha de venir ens permet recordar els vincles entre el poble que va veure néixer el còmic espanyol i la vila on va descobrir el seu talent teatral. És sabut que aquell jove nascut vora el Moncayo va ser educat al Claret i que va tenir el primer contacte amb l’escenari a l’Artesà gracienc. Sabem també que al seu barri d’adopció es va aficionar a la boxa.

Els precedents històrics indiquen que a casa, l’Europa s’ha desfet gairebé sempre dels manyos a la lliga però en canvi no ha estat capaç de vèncer-los a casa seva

Passada la guerra, en Martínez Soria va muntar la seva companyia i a partir dels anys 50 va consolidar-se com un dels gran còmics del Paral·lel barceloní, amb seu al teatre Talia. Mentre ell triomfava als escenaris, l’Europa va tornar a Segona i somiava en trepitjar la Primera divisió. En alguna ocasió, l’artista va assistir al camp vell, possiblement convidat per aquelles juntes actives de l’època. Una de les seves visites, José Maria Miedes li va fer un interviu per al  butlletí del club gracienc, un mitjà de qualitat que comptava amb grans periodistes. En una de les seves respostes iròniques va desitjar que l’equip de l’escapulari guanyés la copa d’Europa, un títol que aleshores era quasi patrimoni blanc. Bromes del Martínez Soria a banda, el Tarazona visitarà la temporada vinent el Nou Sardenya per primer cop i no ens farà tanta gràcia com quan l’actor va arribar a Madrid procedent del pueblo a La ciudad no es para mí. Esperem que marxin satisfets per la rebuda però sense cap punt al sarró. Ni ells ni la resta de clubs aragonesos que s’estrenaran en lliga a la gespa apedaçada del camp gracienc.

Els precedents històrics indiquen que a casa, l’Europa s’ha desfet gairebé sempre dels manyos a la lliga però en canvi no ha estat capaç de vèncer-los a casa seva. L’Escoriaza de Zaragoza i l’històric Binéfar van ser els primers rivals en lliga regular que van jugar a Gràcia la temporada 1951-52. Dues victòries locals i dues derrotes foranies. La següent, en van ser cinc, els equips aragonesos que van jugar al mateix grup que l’Europa: At.Universitario, Arenas i Amistad, tots tres de la capital i els mateixos Escoriaza i Binéfar de la temporada anterior. Resultats semblants: cinc victòries al Sardenya i quatre derrotes i un empat a l’Aragó.

Van haver de passar 25 anys per al retrobament entre europeistes i aragonesos. La temporada 1977-78, l’At. Monzón i l’Endesa d’Andorra (club finançat per l’empresa hidroelèctrica que va jugar 14 anys a 2aB), van passar per l’adreçador l’equip escapulat, que havia recuperat la categoria nacional espanyola de la mà de Josep Montfort: tres derrotes per una única victòria. Un balanç negatiu que no va pas millorar en la campanya 1978-79, en què els europeistes van encaixar sis gols al camp de l’Endesa.

En la darrera temporada amb enfrontaments contra els aragonesos, l’Europa va salvar la Tercera en la darrera jornada de lliga i la tònica de derrotes a domicili es va repetir tant a Andorra (Teruel), Binéfar i Monzón.  Aquella va ser la temporada del  comiat del gran Pep Rovira, després de 10 temporades defensant amb honradesa i valentia la porteria europeista. L’ampliació dels grups va fer que la Tercera es jugués només amb equips catalans i l’Europa no tornés a haver de viatjar cap una terra estèril per als interessos escapulats: un punt en 14 visites en lliga.

Esperem, doncs, la publicació del calendari per a programar una visita obligada a Tarazona, fer-hi unes bones rialles en record del Paco Martínez Soria i desitjar que l’equip no faci el passerell dins del camp i trenqui les estadístiques negatives. Perquè aquesta 2aRFEF sembla feta per a viatjar. El turismo es un gran invento, oi don Paco?

Europa-Arenas de Zaragoza als anys 50
Entrevista a Martínez Soria al butlletí de l'Europa