Ràdio Gràcia capta bé oients esporàdics però ha de guanyar audiència nova i habitual

Un estudi d'audiència sobre 800 entrevistes traça un perfil del seguidor local: 1,83 dies a la setmana, una antiguitat d'1 a 5 anys i una puntuació del 7,18 sobre 10

Societat

La seu de Ràdio Gràcia, al carrer Aldea 17, al barri del Coll
La seu de Ràdio Gràcia, al carrer Aldea 17, al barri del Coll | À.G.P.

Ràdio Gràcia, l'emissora municipal nascuda el 1990 i que emet des de fa 18 anys des del 107.7 de la FM, amb estudis al centre cívic El Coll-La Bruguera, ja té el seu primer estudi d'audiència, que s'ha presentat aquest dilluns al consell rector de l'ens. I les notícies són bones: l'emissora, segons les conclusions que ha arribat Lean Research a partir de 800 entrevistes, té una bona implantació de continuïtat entre la població en general que l'escolta esporàdicament; ara bé, la feina que queda per fer és la de guanyar audiència nova i que l'esporàdica passi a ser habitual. 

L'estudi, rellevant perquè és el primer d'aquestes característiques que encarrega el Districte i que forma part de la línia de millora del mitjà local després d'estrenar-se online el 2019 i de canviar l'antena l'any passat, també serveix per traçar un perfil de l'oient habitual, si bé la mostra específica encara és petita, sobre una base de 22 dels 800 entrevistats: l'oient de Ràdio Gràcia, en qualsevol cas, escolta l'emissora 1,83 dies a la setmana, té una antiguitat d'1 a 5 anys i li dóna al producte un 7,18 sobre 10, amb la puntuació més baixa per a la qualitat tècnica. 

Més específicament, els oients habituals asseguren que sintonitzen l'emissora en primera opció al matí (un 36,4%. Els programes més seguits són Infogràcia (36,4%) i La Tarda és nostra (31,8%). Tres de cada quatre oients opten per l'aparell de ràdio en lloc de l'escolta online. 

Una dada curiosa de l'estudi és que el bocaorella no és el que més fidelitza l'audiència sinó que l'han escoltat en alguna entitat o botiga. Els entrevistats també han estat preguntats pel coneixement que tenen d'entitats o espais cívics: l'Europa, la Sedeta i els Castellers surten ben parats.