La paleta d'emocions de Martín Puig

El músic gracienc presenta el seu primer projecte en solitari, 'No sé si serà suficient'

Cultura

El cantant gracienc Martín Puig
El cantant gracienc Martín Puig | Joan Francesc Espinoza Díaz

Angoixa, sobrepensament, apatia, conformitat i il·lusió: són els sentiments que encapsula Martín Puig (Barcelona, 1994) en les sis cançons de la seva estrena en solitari, que presentarà a la tardor. Aquest dijous ha estrenat el single 'Llamps i trons' en un format íntim i reduït a la Sala Inusual Project. “El directe ara és més fred i costa més rebre el feedback del públic, però estic molt content de les oportunitats”, explica Puig.

"No haver-te de fixar únicament en els diners et permet créixer"

Els canvis són els protagonistes del debut del gracienc, expressats en sons electrònics suaus i amb alguna referència als anys noranta: “Parlo del temps que hi ha entre que vols fer una cosa i la fas de veritat. Pot ser un canvi d’etapa, de feina, de relacions”, relata Puig, que d’alguna manera fa un tribut a la presa de decisions i al saber obrir les portes al que encara no coneixem.

El cantant, que es defineix com a una persona intimista i fanàtica de les coses senzilles, ha instal·lat les seves cançons en l’estil del Bedroom pop, terme anglès per definir la nova variant del pop adoptada, sobretot, per les generacions més joves. El pop de butxaca -l’adaptació del terme en català- no és res més que un estil musical on es crea des de la simplicitat, el que es coneix, el que es porta a sobre:  “Comparo el bedroom pop amb un armari ple de roba, però del que només et poses les mateixes tres samarretes. No hi ha res més personal que crear des de la teva habitació”. Durant el darrer any, molts músics han posposat els seus projectes perquè econòmicament no eren viables. Això no li passa per alt a l’artista, que malgrat ser conscient de les dificultats sanitàries que hauria d'afrontar per portar el seu àlbum al directe, s’ha pres el procés com una catarsi personal. “La música va més enllà de voler-se enriquir. No haver-te de fixar únicament en els diners et permet créixer i madurar com a persona i com a artista”, apunta el músic.

Martín Puig ha crescut a Gràcia, i des dels setze anys ha format part de projectes musicals, abans acompanyat, ara en solitari. Puig recorda la importància de pensar en local i de crear xarxes multidisciplinàries per poder créixer. “A Gràcia hi ha un teixit molt ampli de suport, i de possibilitats. Moltes de les sales i els professionals de Barcelona són aquí”. Ell, que compagina la música amb la comunicació cultural i el sentiment de barri, es traça la ruta a seguir en el camí que se li acaba d’obrir: “El meu projecte és personal, les meves cançons soc jo, no té cap sentit allunyar-se d’on vinc”.

Verónica Garcia