El nou pla d'expropiació al santuari de Sant Josep de la Muntanya sorprèn la congregació de monges

El canvi del Pla General reconsidera l'afectació anterior i vol aprofitar "vials existents" dins de la finca per fer un eix cívic

Societat

El camí d'entrada al CRAE, al santuari de Sant Josep
El camí d'entrada al CRAE, al santuari de Sant Josep | A.B.

La vida al santuari de Sant Josep de la Muntanya transcorre de manera aparentment tranquil·la, a tocar del brogit de Travessera de Dalt i aliena a la dinàmica dels turistes que pugen al Park Güell: la congregació de Mares dels Desemparats, amb deu monges, gestiona no només el dia a dia intern sinó les misses diàries i l'activitat de la seixantena de joves tutelats que s'allotgen al Centre Residencial d'Acció Educativa (CRAE). Hi ha sis llars del centre repartides per tota la finca i els joves hi fan vida normal: van a l'escola (al Rius, al Serrat i Bonastre), uns ara han anat d'excursió a Andorra... 

La nova connexió ha de guanyar un fort desnivell i passar pel mig de les llars de tutelats

Sense pressa però sense pausa, doncs, la mare superiora, Mercedes Domínguez, atèn amb sorpresa la trucada d'aquest setmanari quan se li detalla el nou pla d'expropiació parcial del santuari que torna a brollar d'un dels projectes de l'Ajuntament, la modificació del Pla General en l'àmbit de Gràcia, encara en fase d'aprovació inicial. 

El canvi del Pla General, revisió a gran escala del document marc de 1976 partint del nou catàleg de patrimoni de Gràcia, ja ha aixecat espurnes en alguns punts del nucli històric, sobretot en aquell paquet d'expropiacions ja calendaritzades a sis i dotze anys, entre les quals hi ha el projecte per connectar el passatge Frígola i el carrer La Granja i que l'Ajuntament ja admet internament que no aplicarà. 

Però més desconeguda, i gens notificada, és aquella lletra petita referent a propostes de modificació de qualificacions urbanístiques que afecten el sistema viari bàsic i secundari. Tant al carrer Gran com a Travessera de Gràcia quedaran desafectats els queixals sortints amb valor patrimonial, però hi ha un llistat d'afectacions que es proposen "mantenir, eliminar o reconsiderar" i l'expropiació parcial dels jardins de Sant Josep de la Muntanya entra en l'àmbit de "reconsiderar". Ara fa vint anys l'Ajuntament ja va fer un primer intent, amb la proposta de connexió de viària entre Mare de Déu de la Salut i Maignon que trinxava pel mig els jardins de Sant Josep de la Muntanya. Nou mil signatures i una manifestació de monges en contra van impulsar un procés que la congregació acabaria guanyant al cap dels anys als tribunals. 

La mare superiora Mercedes, amb quatre anys al càrrec, recorda vagament aquell procés que va afectar el mandat de les seves dues antecessores, les mares superiores Maria del carmen i Amparo. "Pel teu jardí ara hi volen fer passar vianants i bicicletes? Pensàvem que tot allò ja s'havia tancat", diu. 

El document oficial és molt clar: "Carrer de Maignon. Connexió amb l'avinguda del santuari de Sant Josep de la Muntanya. Reconsiderar el seu caràcter rodat i fer un eix cívic ambiental, aprofitant petits vials existents del santuarui sense afectar jardins que estan protegits". El mapa assenyala l'entrada del CRAE i el camí intern que acaba o bé en uns magatzems o en un mur d'una altra finca que està calendaritzada, els jardins de Ca La Marquesa. La connexió amb Maignon no és fàcil perquè hi ha un fort desnivell. "Uns vuit metres d'altura en algun punt", diuen els treballadors del santuari. A banda que el futur eix cívic obert passaria pel mig de quatre de les sis llars de tutelats que hi ha al santuari.

El vial als jardins de Sant Josep de la Muntanya, vist des de l'esplanada del santuari