Homenatge als gitanos de la Gran Batuda

Plaça Raspall

per Ricard Valentí

La contra

La plaça del Poble Romaní, un dels espais de la Vila que recorda i homenatja la Gràcia gitana
La plaça del Poble Romaní, un dels espais de la Vila que recorda i homenatja la Gràcia gitana | À.G.P.

El 30 de juliol de 1749 es va produir el que avui es coneix com La Gran Batuda, un altre intent d'extermini del poble gitano i una altra data que queda marcada en la nostra memòria. Un episodi trist i lamentable de la història d'Espanya i encara avui silenciat; un pla iniciat pel bisbe d'Oviedo, Vázquez Tablada, i executat després pel Marquès de la Ensenada amb el vistiplau del rei Fernando VI. Per tal de portar a terme aquest pla, els oficials de cada ciutat tenien ordre de detenir les persones gitanes, separar els homes i les dones, i enviar-los a ells a treballs forçats, i a elles i als infants a les presons; les xifres parlen de 9.000 persones gitanes capturades, d’un total de 12.000 gitanos presents en aquell moment a les corones de Castella i Aragó. El trasllat i l'allotjament van ser un caos, les condicions dels espais on els tenien tancats eren deplorables. De fet, els tancaments es van allargar fins al 1765 i durant tots aquests anys molts gitanos i gitanes van morir a causa de les condicions inhumanes de les presons i la duresa dels treballs forçats.

El Consell Municipal del Poble Gitano commemora aquest dia amb un acte al Convent de Sant Agustí

La Gran Batuda és una altra de les dates del calendari de la nostra història que no podem oblidar perquè ens recorda el passat de persecució i intent d'extermini que ha patit el poble gitano. En aquest setmanari hem escrit en diferents ocasions sobre els esdeveniments que han estat clau per entendre el passat d'una comunitat que lluita per preservar la seva llengua i les seves tradicions. Òbviament hem parlat del 8 d'abril, Dia Internacional del Poble Gitano, del 5 de novembre, Dia de la Llengua Rromaní, també del 16 de maig en referència a la Resistència Romaní, quan aquell dia de 1944 els sis mil gitanos que estaven presoners a Zigeunerlager, situat a dins del camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau, es van rebel·lar contra els seus carceraris per evitar que els matessin. I hem recordat el 2 d'agost, la Nit del gitanos, quan en aquest mateix camp de concentració van morir a les càmeres de gas més de 3000 gitanos.

Enguany hem cregut oportú recordar La Gran Batuda, uns fets menys coneguts però igual de terribles, una història que no pot seguir silenciada. Precisament perquè episodis com aquests no caiguin en l'oblit i en la tasca de preservar la nostra memòria, el Consell Municipal del Poble Gitano de l'Ajuntament de Barcelona organitza el 30 de juliol -com ho ha vingut fent anys anteriors- un acte al Convent de Sant Agustí, en el mateix indret on justament van estar empresonades 200 dones gitanes, per retre homenatge a totes les víctimes.