Lola Capdevila: “En Jordi aniria dient mil cops que no es mereix tants homenatges”

Les novetats

Cultura

Lola Capdevila, amb el disc ‘Almanac’, de La Murga, signat i dedicat
Lola Capdevila, amb el disc ‘Almanac’, de La Murga, signat i dedicat | A.B.

Lola Capdevila (Sallent, 1953). La companya de tota la vida de Jordi Fàbregas, amb qui va compartir 50 anys de lluita clandestina, defensa de causes polítiques i culturals, i activisme per la música tradicional. Dimecres 18 d’agost el CAT, la Fundació Festa Major i les Colles de Cultura de Gràcia retran un homenatge amb parlaments i música al líder indiscutible del folk català, que va morir el passat 20 de gener.

Com estem sense el Jordi?
A mi em costa. Tinc la sensació que està de bolo, que entrarà per la porta de casa i m’explicarà com li ha anat. Però sé que no. He tingut un privilegi d’estar-hi 50 anys i de veure la quantitat de gent que l’estimava. Hi ha hagut molts homenatges i li hauria agradat saber-ho, la gent que l’estimava.

Què era Gràcia per al Jordi?
Mira, vam escollir fer parada i fonda a Gràcia després de recorre per diversos pisos de Barcelona perquè ens hi sentíem com a casa, a Sallent i hi teníem amics.

I la família, ell sent tant ‘lliure’?
Només arribar el 1986 el Jordi va composar Montseny 45 i el 1987 Insomni Pol quan va néixer en Pol, el 1998 Per a tu, Boi quan va morir el nostre fill gran i més endavant A la Lola, lila. Amb això, que només sabem la família i els músics més propers, vull destacar l’amor que el Jordi ens tenia.

En les últimes setmanes t’hem vist de nou a plaça de la Vila, a l’acte dels presos, on sempre hi havia en Jordi. Què t’hi fa tornar?
De fet no hi havia deixat d’anar des que un grup de gent ens hi vam concentrar un 16 d’octubre de 2017, quan els Jordis no van tornar de Madrid. Tots els dilluns amb el Jordi ens vam comprometre a ser-hi. Ara ell hi és amb una foto i jo he estat dos mesos sense ser-hi per una malaltia crònica que ha rebrotat i perquè a cada homenatge hi hem volgut ser però també és com un tanatori per nosaltres.

El primer homenatge va ser el 25 de gener.
Sí, no em vaig veure amb cor d’anar-hi. Hi va anar molta gent, fins i tot paradistes del mercat. Les morts sobtades no et preparen, i sé de què parlo perquè el meu fill va morir en un accident. El Jordi es va morir bé, entre cometes, pensant que estava fent el concert dels 40 anys del disc Almanac amb La Murga, i teníem molts projectes per fer junts. He intentat anar reintroduir-me poc a poc per dosificar el mal que fa.

Què et sembla que en Jordi Cuixart sigui el pregoner de la Festa Major d’enguany?
Al Jordi li hagués encantat veure els presos fora de la presó, en primer lloc, encara que els indults siguin engrunes. I li hauria semblat estupendo que en Jordi Cuixart fos el pregoner. El pare d’en Jordi era d’Òmnium, tots dos som d’Òmnium i el meu fill Pol ha demanat mantenir el número del seu pare. Després de la Muriel, hi ha un posicionament i una fermesa liderada per en Cuixart, que no és de partit. Amb la Txell i el Jordi hi teníem molt d’afecte: han escrit al programa del Tradicionàrius, em va trucar a punt d’entrar a Lledoners quan es va morir en Jordi...

Com heu rebut aquesta proposta d’homenatge del dia 18, aquesta Festa Major?
Agraïm totes les mostres d’afecte i sobretot les locals. Quan va rebre la Creu de Sant Jordi, ell va estar a punt de no recollir-la perquè se li trepitjava amb un assaig amb els Ministrils. A ell li sorprendria aquest nou homenatge, però li hauria agradat moltíssim perquè surt de la gent. Ell sempre va pensar en la plaça, en el públic, en els altres músics. Estaria molt honorat i aniria dient mil vegades que no s’ho mereix.

Pujaran a l’escenari la gent de La Murga i el Pont d’Arcalís. També s’homenatja als seus músics?
A ell li hauria agradat que fos un homenatge als músics, a la creació i a la música d’arrel. No ens en sortirem fins que  no valorem més les nostres coses: la gralla o la cobla haurien d’identificar-nos com el banjo, la gaita o el buzuki als seus països. No hi ha concerts de gralla al Liceu o va fer falta que es morís el Jordi perquè es parlés amb normalitat de la música tradicional en un Telenotícies.