“Al pregó vull fer escoltar la veu dels invisibilitzats”

Entrevista a Jordi Cuixart, president d'Òmnium, pregoner de la Festa Major 2021

Societat

Jordi Cuixart, president d’Òmnium
Jordi Cuixart, president d’Òmnium | Dani Codina/Òmnium

Jordi Cuixart (Santa Perpètua, 1975) és el pregoner de la Festa Major de Gràcia 2021. President d’Òmnium, dirigent independentista i veí del nucli històric de la Vila, aquesta serà la seva primera festa en llibertat en quatre anys.

"Gràcia sempre ha tingut molt sentiment de comunitat, i aquestes festes ho demostren amb escreix"

“Tinc moltes ganes d’aprofitar l’oportunitat del pregó per fer escoltar la veu als qui tenen més dificultats per fer-se visibles”. Així s’expressa Jordi Cuixart, a preguntes d’aquest setmanari i quan falten pocs dies perquè surti a la balconada de la seu de l’antic Ajuntament de Gràcia, a la plaça de la Vila, en un pregó que es farà com sempre el 14 d’agost a les set de la tarda, però enguany amb un perímetre de tanques i amb cadires separades a l’interior. No fa ni dos mesos que el president d’Òmnium ha tancat com a efecte dels indults un cicle de tres anys, vuit mesos i una setmana de presó per la condemna per sedició als líders del Procés.

Persona activa, reconeguda i estimada a Gràcia més enllà de les idees que representa, Cuixart assegura que ja fa dies que hi pensa en aquest missatge del pregó. “Hi vaig treballant, ni que sigui mentalment; vull que els veïns puguin veure-hi reflectida la seva vida quotidiana”, explica. Més enllà de la lògica emoció pel fet de ser elegit per donar el toc d’inici a la Festa Major, el dirigent d’Òmnium hi remarca el valor familiar que el lliga a Gràcia: “La meva dona i els meus fills són graciencs de tota la vida, i que em proposessin fer el pregó ho vaig trobar un acte de molta generositat, que alhora també explica molt bé el caràcter acollidor de la gent de la Vila de Gràcia. Gràcia sempre ha tingut molt sentiment de comunitat, i aquestes festes ho demostren amb escreix: construïdes gràcies a la complicitat veïnal i l’autoorganització, tot un mirall de compromís i lluites compartides”.

Cuixart, nascut a Santa Perpètua i crescut a Sabadell, té una llarga trajectòria de vincle amb l’independentisme com a fundador d’ERC al seu poble i militant d’Òmnium en els últims 25 anys, però el seu currículum d’activista també detalla l’aposta personal com a insubmís al servei militar, impulsor de campanyes com la recollida d’aliments per Bòsnia o amic de la cultura popular: al seu paisatge de joventut, a Santa Perpètua, hi ha el sopar del divendres de Festa Major amb la colla, l’esplai, el grup de teatre i la rectoria de Santiga, on un tiet seu va apropar-li el contacte amb intel·lectuals com Salvador Espriu o Joan Margarit. Ara bé, sempre s’ha autodefinit com un dirigent rar: no és fill de les classes mitjanes benestants ni té cap vincle amb la burgesia catalana compromesa. “El pare era mecànic i la mare, que venia de Múrcia, feia de carnissera”, diu sovint.

Ara toca, però, la reconstrucció vital i de militància, després del pas per la presó, i en aquest sentit Cuixart ha volgut recordar la mobilització dels dilluns a Gràcia, on hi va poder participar en persona el passat 8 de febrer aprofitant un  permís del règim de tercer grau. “Des del primer dia de l’empresonament he notat l’escalf dels veïns i veïnes de Gràcia, i els estaré eternament agraït. Durant els anys d’empresonament, la Vila és el lloc on m’imaginava els meus fills creixent, amb la tranquil·litat de saber que estaven ben acompanyats.

També li hem volgut preguntar com ha estat el retrobament amb Gràcia. I ha dit això: “Encara que quatre anys de presó sigui molt de temps, Gràcia conserva el seu encant, i anar retrobant els espais que havia compartit amb anterioritat amb família i amics ha estat una experiència formidable”. I dóna idees per a l’urbanisme fins i tot: “Del forat del mercat de l’Abaceria caldria treure’n les reixes i que fos un espai públic mentre no s’hi construeix res”.