Maria Vadell: "La feina del LEM és fer que la música experimental no sigui estranya"

El festival celebra de l'1 al 30 d'octubre la 26a edició recuperant la presència internacional i amb Can Carol com a nou espai

Cultura

Maria Vadell, a la porta de la seu de GTS després de l'entrevista
Maria Vadell, a la porta de la seu de GTS després de l'entrevista | S. Manzanera

El festival de música experimental nascut a Gràcia fa 26 anys recupera enguany alguns dels seus trets diferencials després de les restriccions de l’any passat. Amb Maria Vadell al capdavant, membre de Gràcia Territori Sonor des del 2017 i fent tàndem amb Víctor Nubla el 2019, el festival presenta un cartell amb 14 actuacions de l'1 al 30 d'octubre a sis espais de la ciutat, tres d'ells al districte, amb Can Carol com a nova seu, juntament amb La Sedeta i el CAT. Vadell continua el llegat de Nubla normalitzat "les músiques diferents". 

"S'hauria de fer un replantejament de la gestió dels recursos per salvar els projectes locals"

Un OFF LEM malgrat les dificultats i ara una edició més o menys regular malgrat un curs encara més difícil. Com us ho feu?
Amb ganes, molta voluntat de l’equip i treballant molt. Aquest any no li hem dit OFF però no és una edició més estesa que l’anterior; això sí, hem pogut recuperar els intercanvis internacionals. La idea era celebrar la 25a edició com havíem planejat però tenim menys remuneració que l’any passat.

Vas dir en la primera edició sense Víctor Nubla, que a ell li hagués agradat tot i que l’hagués criticat. També passaria enguany?
Segur. A GTS i al LEM no hi ha una única persona que prengui les decisions, sinó que es fan de forma col·lectiva. Fem reunions per decidir-ho tot, hi ha les batalles pel contingut i arribes a acords que ens fan contents a tots. És un festival diferent al que estem acostumats, el món de la música experimental és molt ampli, però això la dificultat sovint és recollir tots els estils.

Com s’aconsegueix arribar a nous públics?
Sempre intentem que hi hagi equilibri en els continguts. Des de bon principi, en els encontres espai-temps, hem incorporat molta gent jove que no havia actuat mai per renovar una mica el circuit i apropar el públic més jove. Per exemple, Mari Bibiloni no havia actuat mai de la vida enlloc, va coincidir que feia molt de temps que no hi havia pintura en directe. També vam reprendre l’any passat el tema de la dansa i enguany oferim la projecció de dos pel·lícules amb banda sonora en directe. A banda de la música, es pretén obrir el cap a d’altres disciplines artístiques.

El LEM és un festival gracienc amb pretensió d’estendre’s a la ciutat. Seguiu reforçant aquesta línia?
Sí, obrir-nos a la ciutat és interessa molt. Vam començar enguany amb Tentacles, fent col·laboracions amb dues llibreries. Ens agrada introduir altra gent al projecte. Una de les entitats amb qui volem treballar és l'escola d'escriptura Bloom.
Pel 20è aniversari del LEM, Víctor  Nubla va dir que el festival havia normalitzat les músiques estranyes. Això és encara vigent?
Totalment. De fet, nosaltres diem que fem música normal, una altra cosa és que tu no ho hagis sentit mai. La nostra feina és que aquestes músiques no siguin estranyes.

I la presència de dones a l'alça.
Cada any hi anem donant més canya a aquest aspecte. El tema és que n'hi ha moltes artistes però no et fan arribar les propostes com els homes. Sembla que ens falti una mica de cara dura. D'aquí ha sortit el projecte Teranyines només amb dones.

Ha estat un curs complicat. Vivim en crisi permanent...
L'associacionisme està patint amb desmesura. No ens podem reinventar més. S'hauria de fer un replantejament de la gestió dels recursos per evitar que les iniciatives més locals no acabint venent-se a empreses massificadores.