Segones oportunitats

Gràcia Escapulada: les vicissituds del Nou Sardenya, 27 anys enrere

per Albert Benet

La contra

Obres de construcció del Nou Sardenya, el 1995
Obres de construcció del Nou Sardenya, el 1995 | M. Saltiveri

La temporada 1994-95 l’Europa (sense l’adjectiu masculí que ara ens imposen) va competir per primera i única vegada en la desapareguda Segona B. L’ascens a la tercera categoria espanyola va arribar a deshora ja que la construcció del Nou Sardenya s’havia endarrerit molt (setembre del 1992-maig del 1995). Davant d’aquest inconvenient, alguns directius van proposar al president Josep Castro que es fes efectiva la renúncia a la plaça assolida però el mandatari europeista, greument malalt, no va voler renunciar al seu darrer somni. Havia posat molts duros i pensava que era l’hora de recollir el premi emocional. Però només en va treure carabasses i maldecaps. Dos entrenadors, algun fitxatge estrella que va no rendir gaire i despeses d'arbitratges i desplaçaments desmesurades. Tot plegat per acabar els penúltims classificats amb només 21 punts i 17 negatius (els més joves haureu de preguntar als pares què volen dir aquests negatius).

La reforma del futbol espanyol es basa en traslladar el model professional als clubs modestos; mentre uns defensen el “futbol de veritat”, la veritat del futbol actual passa pels calés

Quan la temporada encara no s’havia acabat però l’equip ja era matemàticament a Tercera ivisió, l’Ajuntament de Barcelona va inaugurar a corre-cuita el Nou Sardenya amb una festa i un partit entre veterans. Aquell dia va ser el darrer cop que vaig veure en Castro, que va morir-se a mitjan juliol. El seu llegat presidencial va quedar del tot esborrat uns anys més tard degut a l’aparició d’un reconeixement de deute que va hipotecar el club els primers anys del segle XXI .

Abans que esclatés el cas Castro, però, el club va renéixer a la llar nova. Amb Joan Grases com a president i Josep Bartolí com a home fort d'una junta curulla d’europeistes pencaires, es varen fer mèrits suficients per a tornar a pujar l’equip. Malauradament no ho van aconseguir tot i que d’aquells anys conservem el record de les dues copes de Catalunya (1997 i 1998)  i l’ambient de les promocions d’ascens, que van fer que el públic omplís el camp com diumenge passat contra el CD Ebro.

Aquesta Segona RFEF nova, tot i ser la quarta divisió estatal, ha engrescat amb força l’afició escapulada.  La massa social voreja ja els 800 associats, gràcies a les més de 300 altes registrades  fins ara. Socis nous, alguns carregats de simbolisme com és el cas del nét de l’excapità Carles Capella, amb  els anhels de sempre: tornar a dalt de tot. El repte no serà fàcil. Ho saben. S’ha comprovat en les dues primeres jornades que les errades en defensa o bé en atac es paguen més cares que els KW/h de llum. Això no obstant, l’equip palesa que lluitarà tots els minuts del campionat per a assolir l’objectiu actual, consolidar categoria.  Segons va dir el president Víctor Martínez al programa Toc Escapulat de Ràdio Gràcia, en la propera assemblea de socis presentarà uns números positius de la campanya anterior, malgrat l’impacte econòmic causat per la pandèmia. Això ha estat possible gràcies a les subvencions rebudes.  La incògnita d’ara és saber si  a llarg termini els ajuts federatius i públics permetran assumir els costos de la nova Segona RFEF o caldran més ingressos. Perquè no podem amagar que la reforma del futbol espanyol es basa en traslladar el model professional als clubs modestos. Mentre uns defensen el “futbol de veritat”, la veritat del futbol actual passa pels calés. També al Nou Sardenya.

Si es confirma que la no adjudicació de l’Àliga no suposarà cap ferida mortal per a l’economia de l’Europa, malgrat les prediccions apocalíptiques, l’Europa seguirà endavant. Vint-i-sis anys després, tenim una segona oportunitat que caldrà no desaprofitar. Tenim un camp envellit, amb cataractes i mig descalç però és molt més que el que teníem vint-i-set anys enrere. Així, que mirem endavant sense plors ni mentides. Propera estació: Lleida.

Panoràmica del partit de diumenge passat