De la Serra d'Irta a Culla

Mirada enfora: recorregut per les terres del Maestrat

La contra

La piscina abandonada al bosc del Rivet, a poc més de tres quilòmetres de Benassal, a l'Alt Maestrat
La piscina abandonada al bosc del Rivet, a poc més de tres quilòmetres de Benassal, a l'Alt Maestrat | À.G.P.

De ben segur que amb gent del vostre entorn haureu descobert alguna vegada que tenen orígens valencians. Fins aquí un fet corrent. Però si indagueu més sobre el territori concret d'on venia la seva família, trobareu topònims com la Salzedella, Tírig, Catí o Santa Magdalena de Polpís. El recorregut que us proposo en aquesta Mirada enfora no apareixen aquests pobles, però sí les comarques de les quals formen part. Ametllers, garrofers, oliveres, pins i bancals marquen el paisatge que va de la Serra d'Irta, al Baix Maestrat, fins a Culla, a l'Alt Maestrat. Un recorregut de poc més d'una hora en cotxe que ens descobreix com és l'interior de les comarques del nord del País Valencià. Un territori marcat per una orografia muntanyosa, tot i la proximitat amb el litoral. El paisatge i les cases són testimonis de com va ser aquesta zona a mitjan segle XX i l'emigració de la població cap a zones urbanes a la recerca de noves oportunitats. 

Paisatge i cases del Maestrat són testimonis de l'emigració a zones urbanes per noves oportunitats

La Serra d'Irta, declarat Parc Natural i Reserva Natural el 2002, es pot recórrer a peu pels nombrosos camins senyalitzats. Els municipis que conformen el parc van fer front comú perquè la veïna Peníscola no se'l mengés a base d'urbanitzacions. Allà, costa i muntanya conflueixen en un sol paratge. En un dels extrems hi ha un tresor no gaire amagat però sortosament de difícil accés en vehicle: el Castell de Xivert, de finals del segle XI i principis del XII, amb vistes del mar i l'interior muntanyós que ens espera. 

Feta aquesta primera aturada, seguim la carretera comarca que ens porta fins a les Coves de Vinromà i després a Albocàsser, capital de l'Alt Maestrat. L'arribada a aquesta població posa de manifest com la vegetació comença a ser diferent, un canvi que distingim del tot quan som a punt d'arribar a Benassal. En aquest municipi podem comprovar com la Font d'en Segures i les seves aigües medicinals hi van marcar tota una època al segle passat: l'arquitectura d'alguns allotjaments n'és testimoni. 

Deixant Benassal i agafant la carretera que va a Culla, destinació final del nostre recorregut, a uns tres quilòmetres trobarem el Rivet. Un bosc format per carrasques (cosines germanes de les alzines) i roures valencians. Un espai per a la calma i de destinació molt popular entre la població de la zona. En el meu cas, un indret per recordar moments d'infantesa. Arriba la sorpresa: aquella piscina municipal, amb l'aigua congelada, ara està abandonada, a punt per rodar-hi una pel·lícula de por. El final d'aquesta ruta per terres del Maestrat ens porta fins a Culla. Pel soroll d'algunes obres i la reforma d'algunes cases comprovem que aquesta població ha agafat una nova embranzida amb el turisme rural. Al marge de les ruïnes del Castell, del segle XIII, la visita obligada aquí també té a veure amb la natura: la Carrasca mil·lenària, situada a la Masia Clapés.

Àlex Gutiérrez Pascual