Gràcia recorda els 125 anys dels 'Cantichs' de Lawrence, l'himnari evangèlic en català

El pastor d'origen gal·lès va tenir a l'antiga Vila una església, dues revistes, una impremta en diferents seus i almenys quatre escoles

Societat

Càntics Evangèlics en la seva edició original de 1863
Càntics Evangèlics en la seva edició original de 1863 | Cedida

La comunitat evangèlica, que a Gràcia treu pit amb l'Hospital Evangèlic (en procés de trasllat al Poblenou) i l'Església Evangèlica del carrer Terol però que té també l'Església Evangèlica Baptista del carrer Verdi, l'Exèrcit de Salvació i altres espais a Travessia Sant Antoni, Siracusa o Sant Salvador, està de celebració pels 125 anys de la publicació dels anomenats Cantichs Evangelichs, el primer himnari amb textos en català, impulsat pel missioner d'origen gal·lès i activista cultural gracienc George Lawrence. "És un personatge amb majúscules a la història del protestantisme però també rellevant a Catalunya tot i ser encara desconegut", explica el metge Gerard Urrutia, membre del patronat de l'Hospital Evangèlic.

Lawrence, reconegut a Caldes de Montbui (on va impulsar un hospital dels pobres i hi té un carrer) que a Gràcia (on hi va tenir una església, impremtes, dues revistes, quatre escoles, una casa d'asil i un menjador social), va difondre a finals del segle XIX la fe evangèlica fent una edició popular de la Bíblia i amb el suport de les seves filles Isabel i Ester va editar els Cantichs en català. "Segur que és el primer himnari amb textos en català", afirma Noemí Cortés, portaveu de l'Església Evangèlica i presidenta de la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya (IBEC). 

"Als anys 70 l'IBEC edita el cançoner Cants de Glòria, que és la continuació de l'himnari de Lawrence i és una alenada per a la llengua catalana perquè el protestantisme dels últims anys es fa en castellà", explica Urrutia.

La documentació sobre Lawrence és extensa, tant la publicada a les seves revistes -L'estrella de Gràcia, per a infants, o L'Aurora de Gràcia, per al públic general- com la que detalla els 10.500  alumnes que va tenir en escoles infantils, de "segona ensenyança" i "de senyoretes" a finals del segle XIX, i a la Gràcia independent. 

La Gràcia de Lawrence (vegeu mapa)

1. Sant Gabriel, 9 (església)
2. Monistrol, 35 (impremta)
3. Martínez de la Rosa (escola)
4. Encarnació, 42 (impremta)
5. Sant Domènec, 9 (impremta)

La Gràcia de Lawrence