Tanca l'església dels Trinitaris de Torrent d'en Vidalet per la manca de vocacions

La finca inclou un basar xinès a Travessera al qual ja li han comunicat la fi del contracte a 31 de desembre

Societat

L'església, a Torrent d'en Vidalet, a tocar de Travessera
L'església, a Torrent d'en Vidalet, a tocar de Travessera | À.G.P.

Corren mals temps per a les vocacions religioses, sobretot d'aquelles congregacions petites que han tingut a Gràcia una forta presència més enllà de la xarxa de l'Arquebisbat de Barcelona: el juny de 2017 va tancar el convent de la congregació de Cristo Rey a l'avinguda del Coll del Portell (i ara s'ultima una promoció de pisos de luxe) i aquest 2022 és la data assenyalada per la congregació de l'Orde de la Santíssima Trinitat, la dels Pares Trinitaris, per tancar el temple del número 1 del carrer Torrent d'en Vidalet, on hi han estat els últims 95 anys.

"Tot està qualificat d'equipament però caldrà espai i el temple s'haurà d'enderrocar", diuen

El tancament de l'església és una decisió presa, segons ha explicat aquest dimarts Mossèn José Ignacio Arrinda, màxim responsable dels Pares Trinitaris a Gràcia, amb 18 anys a la congregació a nivell local. "Cada tres anys tenim un capítol en el qual el responsable provincial avalua l'estat de les cases i de les persones i en l'última reunió han decidit que Gràcia s'havia de tancar", admet.

Mossèn Arrinda se sap de memòria la història de la congregació dels Trinitaris a Gràcia: com el 1927 un canvi de propietaris va permetre recuperar una casa abandonada i una antiga fàbrica en uns baixos comercials, un habitatge i un temple; com el 1936 l'església va ser cremada parcialment i el foc es va aturar a la resta de la finca perquè als baixos de Travessera -on hi ha ara el basar xinès obert i la perfumeria tancada- hi havia una botiga de roba; com l'església va tenir exiliats i algun afusellat i no va reobrir fins al 1939.

La realitat del temple en l'actualitat és molt més tranquil·la: només hi ha Mossèn Arrinda, que s'expressa en un perfecte català amb accent èuscar i un company biscaí que li farà costat fins al trasllat a una altra de les dependències que tenen els Trinitaris arreu de l'Estat. "Penso que no em queda massa corda i no anem on volem sinó a la comunitat que em diguin, sigui a Euskadi, a Còrdova o a Jaén", diu aquest religiós que en 52 anys de clergat va passar per Salamanca i Renteria abans d'aterrar a Gràcia.

La manca de vocacions preocupa a la congregació ("del centenar de Trinitaris només hi ha una vintena de persones que tenen entre 40 i 50 anys", diu Arrinda) però els responsables provincials encara han intentat, sense èxit, un últim moviment per salvar el temple de Torrent d'en Vidalet: l'oferta a altres congregacions o fins i tot a l'arquebisbat perquè s'hi instal·lessin com a recanvi. No ha estat possible.

El futur del terreny. La incògnita sobre el futur de la finca té opcions limitades i cap de les quals passa ara mateix pel manteniment del temple, on encara s'hi fan misses i se'n faran fins que no hi hagi la data de trasllat definitiu. El que si que tancarà a 31 de desembre serà el basar xinès de Travessera de Gràcia, que pertany a la mateixa finca, als propietaris del qual ja se'ls ha comunicat que no renovaran el contracte. Les opcions que queden, malgrat el que es pugui preveure a la Gràcia de les immobiliàries, no són pisos en primera instància, perquè el terreny està qualificat com a equipament. No obstant això, conclou Arrinda, un futur com a equipament, per a una residència o una escola, necessitarà espai "i s'haurà d'enderrocar tot".

Mossèn Arrinda, a l'altar de l'església dels Pares Trinitaris