Raül Mateos: "Seguim oferint un espai comunitari i de valors per al jovent del Coll"

El Casal de Joves celebra dissabte 35 anys amb una festa protagonitzada per músics i col·lectius sorgits de l'equipament

Cultura

Foto de la calçotada del Casal el 2019 feta pel seu director
Foto de la calçotada del Casal el 2019 feta pel seu director | Cedida

Porta d'entrada a la vida social i cultural del barri per a molts, el Casal de Joves del Coll celebra 35 anys de trajectòria aquest dissabte 16, i ho fa acompanyat de músics i col·lectius vinculats a l'equipament, com ara la banda Perversions (que s'han tornat a ajuntar per a l'ocasió), Kapara Sound o la Malèfica; moment de retrobada i també de reconeixement de la tasca d'aquest espai comunitari dirigit per Raül Mateos, testimoni del seu creixement i evolució durant 17 anys.

"Les bandes que tocaven fa dos anys als bucs, encara tancats, ja no existeixen"

Va ser el primer equipament municipal de caràcter sociocultural al Coll. Quin impacte va tenir?
Va ser una demanda veïnal. A diferència d'altres barris de Gràcia amb més vida social i cultural, aquí calia un espai comunitari i crític on compartir inquietuds del jovent.

Continua ara el mateix esperit?
Sí, és fonamental aquest aspecte comunitari. A causa de l'orografia de la zona és molt complicat que la gent d'altres barris es desplaci fins aquí, així que la feina és fer que els joves no marxin i sàpiguen que tenen un espai on empoderar-se, i educar-los amb valors, donant suport a les entitats.

Com és el treball o la coordinació amb altres casals o entitats?
La situació ha anat canviat hi ha més serveis; ja no estem sols. Des de fa temps es treballa en conjunt amb els educadors de carrer, el punt d'informació juvenil, tot això des d'una política de juventut glogal que s'aplica des del Districte. També s'han millorat molt les instal·lacions i la infraestructura. Amb els anys el Districte s'ha cregut el paper del casal.

Quins han estat les dificulats o reptes més grans aquest temps?
Un punt d'inflexió va ser quan va desaparèixer l'escola Bosch i Gimpere perquè ens vam veure obligats a buscar joves més enllà que feien vida en altres llocs perquè marxaven del barri. Ens queixem del model d'oci dels joves, intentem amagar els adolescents, però no hi ha prou recursos, en general, per acompanyar-los en aquesta etapa tant complicada de socialització.

Com us ha afectat la crisi sanitària?
Les entitats han patit molt. El que volem és proporcionar-los un espai de participació on desenvolupar les inquietuds. Si tens un grup de teatre, doncs, que puguis tenir un lloc per assajar, per exemple, o si t'agrada la música. Encara no hem pogut obrir els bucs d'assaig; les bandes que tocaven fa dos anys ara ja no existeixen. També ens està costant recuperar els adolescents.

Com heu plantejat la festa del 35è aniversari?
Hem volgut que tothom hi tingui accés així que cal apuntar-se a cada una de les activitats. El cartell, que estrena imatge gràfica nova amb el gat negre com a símbol del casal, està conformat per músics o col·lectius que han sortit d'aquí o hi tenen vinculació. Teníem ganes de retrobar-nos.

Quines són les principals línies culturals del casal?
Hi ha molta cultura popular, jornades solidàries, l'organització de la Festa Major, la Festa Verda, el festivals Districte Musical Jove i el Brot... Han sortit molt grups que després han fet el seu camí.