'Protocol Festiu de la Vila de Gràcia'
El llibre mostra les principals cares de la festa a través d'una selecció de fotografies impactants que no oblida els nous elements festius
L'última edició del Protocol Festiu de la Vila de Gràcia, on apareixen tots els seus elements de la cultura popular, pretén ser una eina perquè tothom que hi tingui interès pugui conèixer-ne l'essència. El llibre, que ha estat regal institucional de la Festa Major d'enguany, mostra les principals cares de la festa a través d'una selecció de fotografies impactants que no oblida els nous elements festius com ara l'Àliga.
Introducció
El fet festiu a Gràcia ve del segle XVII, tot i que es popularitza al segle XIX, quan assoleix el que avui es pot de denominar com a "cultura popular". A Gràcia, com a vila històrica, centenars de persones en formen part i dediquen hores, energia i esforç a mantenir tradicions, tant les antigues com les noves. Les diferents entitats relliguen les veïnes i els veïns en un projecte comú: la vivència ancestral de les tradicions, però no opas unes tradicions estàtiques i inamovibles, sinó unes tradicions que estan al servei de cada persona qaue les viu, perquè cadascú viu la tradició i viu la festa a la seva manera. Això si, amb un exi comú: la festa es viu al carrer, que és l'espai públic que comparteixen veïnes i veïns, i que és on totes les diferències s'esvaneixen mentre es balla al sol dels timbals, es recullen caramels, s'escolten les gralles, s'esquiven les guspires de foc o s'admiren els balls de gegants quan surten a la plaça, entre altres propostes d'un extensíssim programa tradicional que es reviu cada any.
Gràcia té festes de tota mena: de foc, de bastoners, de castellers, de trabucaires, de geganters..., amb un imaginari festiu que inclou elements de tota mena: l'Àliga, gegants, dracs, bèsties de foc... i propostes de cultura popular, que van des de les festes més tradicionals i que se celebren arreu del territori: Carnaval, aplecs de sardana, correfocs, cercaviles, Carteres Reials..., fins a d'altres de més pròpies i característiques de la vila de Gràcia: guarniments de la Festa Major, Sant Medir, els Foguerons, Sant Joan, la Revolta de les Quintes... Una famnília festiva i unes expressions festives que no paren de créixer, perquè neixen noves celebracions, noves entitats, o es dissenyen nous elements de l'imaginari festiu, alhora que les tradicions evolucionen amb les persones que comparteixen carrers i palces cada dia, tot l'any. Les tradicions, doncs, viuen en les persones i creixen amb les persones que, amb tenacitat, voluntat i passió, les mantenen a flor de pell, les persones que traslladen la pasió als més petits i a les veïnes i veïins, a les persones que visiten el barri, i també a les que s'ho miren de lluny.
La cultura popular de Gràcia és un ens viu, en constant evolució, que es mou, que creix i que s'adapta als nous gustos i a les noves propostes de les persones que viuen -de fa poc o de fa molt temps- a la vila. És cultura viva que recull els canvis de la societat mitjançant les tradicions, que amplia l'imaginari festiu i que modifica el calendari de celebracions i d'esdeveniments, uns canvis que es regulen mitjançant el Protocol Festiu, que marca els ets i uts de cada festa. La cultura popular és, doncs, un eix vertebrador de la societat, que neix a cada carrer i creix a cada plaça, i, per extensió, a la ciutat, com un arbre que té les arrels en les vivències de cada persona que viu a Gràcia, o que hi passa, que hi fondeja una temporada o que s'hi queda tota la vida, unes arrels que creixen a cada casa i que d'allà surten als carrers, on es fan fortes i, finalment, x'expandeixen pel territori.
El primer Protocol Festiu de Gràcia es va aprovar en el Plenari del Districte el 23 de gener de 2007. Uns quants anys més tard, el 14 de març de 2011, se'n va aprovar la primera revisió, després que s'hagués treballat durant molts mesos en la Comissió de Seguiment del Protocol Festiu de Gràcia, i, així, s'establiren les bases de la cultura popular a la vila de Gràcia pel que fa a les festes, a les figures festives i als grups i colles de cultura popular.
Un document que ha servit des d'aleshores, primer, per protegir les diferents festes que se celebren i, segon, per establir l'estructura que s'ha de seguir en els actes de cultura popular, tant pel que fa al calendari tradicional festiu gracienc com ple que fa als recorreguts, a l'ordre que s'ha de respectar a les cercaviles, a les colles de cultura popular, a les figures, etcètera, i, a més, també ha permès regular la incorporació de nous elements festius.
Després d'uns quants anys de funcionament, entitats i Districte van creure convenient de fer una altra revisió del Protocol Festiu, per tal d'adequar-lo a la realitat actual. Així, a partir del març de 2017, la Comissió de Seguiment del Protocol Festiu de Gràcia, amb el suport dels tècnics de la Direcció de Serveis a les Persones, va revisar a fons el contingut del Protocol, de manera que coordinà i impulsà el projecte, a més de treballar-ne a fons cada apartat i cada element. La Comissió convocà cinc sessions de treball, durant les quals es tractaren els temes principoals que calia esmenar i es debaté cada qüestió fins que s'arribà a un consens.
D'aquestes sessions de debat i treball sorgiren una seixantena d'esmenes que afectaren els tres eixos en què s'articula el Protocol Festiu i entre les quals destauen les següents:
1. Incloure en l'apartat de "Festes" el reconeixement de la Festa de l'Home dels Nassos.
2. Incorporar a l'apartat "imatgeria festiva" el reconeixement d ela figura de l'Atzeries de La Vella de Gràcia, de la nova parella de gegants Pau i Llibertat, del Pepitu Campanar Nou, de l'Home dels Nassos i de l'Àliga de Gràcia.
3. Recollir a l'apartat "Grups i colles de cultura popular" el reconeixement de noves seccions de les colles de cultura popular i la creació de l'Associació l'Àliga de Gràcia.
Finalment, en la sessió de 19 de març de 2018, la Comissió de Seguiment del Protocol Festiu de Gràcia va aprovar el text definitiu, que va ser ractificat pel Plenari del Districte el 3 de maig de 2018.
Així com la cultura popular és un fet vertebrador que sol ultrapassar els límits territorials, el fet festiu i el seu imaginari solen interessar més enllà de les persones que en són protagonistes. Per aquestes raons, el fet festiu de Gràcia quedar recollit en aquestes pàgines, amb la voluntat que tothom que hi tingui interès pugui conèixer-ne l'essència.