La botiga Arc Iris celebra els 40 anys d'objectes de regal a Gran de Gràcia

"Durant tot el dia 17 xerrarem amb els clients, prendre'm cava i a les set bufarem espelmes", expliquen Joana Candell i Josep Capdevila

Societat

Joana Candell i Josep Capdevila
Joana Candell i Josep Capdevila | A.B.

Joana Candell i Josep Capdevila, uns clàssics darrere del taulell de les botigues Arc Iris del carrer Gran amb plaça Trilla (fins i tot van sortir els establiments a la pel·lícula de Jackie Chang, Los supercamorristas), celebraran el proper 17 de novembre els 40 anys de la botiga jove, la d'objectes de regal. En quatre anys, a l'altra, la de roba d'home, li arriba el centenari.

Com va ser el primer dia?
Aquí hi havia una casa de màquines de cosir i hi havia relació. Marxaven i ens la van oferir. No teníem intenció però ho vam provar.

Roba d'home a una banda.. roba de dona a l'altra per què no?
Ens ho deien però a mi no m'atreia. Volíem coses que ens agradessin. Quaranta anys enrere posar-hi objectes de regal era innovador. Coses fetes a mà, i de proximitat.

Us heu especialitzat en infants. Quin és l'article més venut?
Ens hi vam anar trobant, vam ampliar l'estoc i ara tenim més de 500 articles diferents. Els pintats a mà són els que tenen més sortida.

I alguns que el 1981 no hi eren, com els regals amb estelada. Com heu viscut aquesta evolució vital des de l'aparador del carrer Gran?
És un barri que ha evolucionat molt amb el tipus de gent, però segueix sent un barri proper. Ara hi ha molt estranger que entra, amb ganes de viure coses d'aquí.

Què s'emporten aquests nous clients d'altres latituds?
Són mares i pares joves, que volen practicar el català i que aquí tenim costum de parlar-lo i no canviar-lo amb ells.

Hi ha com un pinyol resistent al carrer Gran, i sobretot en aquest tram sobre Fontana. Quina relació teniu amb els Laín, amb els de la pastisseria Ideal, amb els Vall...
És una relació extraordinària. Ens vam conèixer en els primers temps de l'associació de comerciants. La vam revifar. Molts ja no hi són. Però amb la renovació del carrer i amb els Jocs va haver-hi un impacte fort.

Patiu amb les cadenes i l'online?
Ara hi ha pocs comerciants que vulguin perdre hores, les cadenes, la pujada de la venda online... És un moment de dificultat.

Li doneu valor a l'aparador, fins i tot amb exemplars de L'Independent
Cada mes els canviem, i sí, sempre hi és, ara com a paperina de castanyes. Intentem sempre fer barri.

Com seran aquests 40 anys?
Ens fa molta il·lusió. Als 30 també vam fer una mica de festa. Ara esborrarem el cartell dels 30 i hi posarem un 40. Esteu convidats. Durant tot el dia 17 xerrarem amb els clients, prendrem cava i a les set bufarem les espelmes.

Diem 40 anys però caminem cap als 100 anys de l'altra botiga.
Sí, el centenari serà sonat. El tenim a la voreta.

A l'altra no es va tancar mai, ni durant la guerra?
Mai. Pel que ens han dit els avis i els pares. Aquesta vegada amb la Covid va ser la primera vegada que la botiga va estar tancada. Ni per la guerra, que ma mare sempre explica que estava a la botiga i va veure com s'aixecava una tapa de clavegueram de la plaça i hi sortia una milicià. "Ha començat la guerra", va dir.