"Mercè Rodoreda està a l'alçada de Virginia Woolf, però no ha tingut un Estat a favor"

Aquest dissabte 6 de novembre, Cinta Arasa torna a Gràcia convidada per l'espai Pqno per conversar sobre 'Paraules, flors i pólvora', un llibre que apropa als joves l'autora de 'La plaça del Diamant'

Cultura

L'escriptora Cinta Arasa , en una imatge promocional
L'escriptora Cinta Arasa , en una imatge promocional | Albert Salomé

És una apassionada declarada de Mercè Rodoreda, una autora que ha marcat la vida i obra de l'escriptora tortosina Cinta Arasa. Amb Paraules, flors i pólvora, Crítica Serra d’Or 2021, Arasa ficciona els anys que va viure l'autora de La plaça del Diamant durant la dictadura de Primo de Rivera. En parlarà aquest dissabte 6 (10.30h) a Pqno (Tres Senyores, 3).

Per què aquesta passió per Mercè Rodoreda?
Perquè té una forma d'escriure que m'interessa tant des del punt de vista de la identitat de gènere com de la nacionalitat; és dona i és catalana, d'una nació sense estat. I també, a nivell literari la seva forma de narrar és molt aguda, molt subtil. Les escriptores del segle XXI escrivim amb certa llibertat, però ella va ser molt valenta; ha estat una pionera.

Aquesta novel·la és una manera d'apropar-la als joves?
Sento passió per la seva obra, que és inqüestionable, però parlant amb més gent, vaig adonar-me que no tenen aquesta sensació, potser perquè l'han llegida obligats. El llibre intenta ser un pont perquè tinguin una guia i entenguin a l'autora.

Tot i ser una de les escriptores més reconegudes de la literatura catalana creus que és suficient?
Una de les grans mancances és el reconeixement dels propis autors i autores. Però en el cas dels Països Catalans, hi ha l'aspecte de la visibilitat que representa l'impacte internacional. L'estat espanyol amaga la literatura catalana. No sóc cap doctora però crec que Rodoreda està a l'alçada de Virginia Woolf o Simone de Beauvoir, però les nostres autores no han tingut un estat a favor.

Com va ser el procés creatiu?
És peculiar perquè ha anat evolucionant molt. L'he estat escrivint des que vaig descobrir Rodoreda. Han calgut documentació i recerca intenses. El premi ha estat la recompensa perquè sóc conscient que no és un tema de moda, i em fa il·lusió que pensin que li pot interessar a algú més.

Com veus el sector de la literatura infantil i juvenil?
Aquests dies que he començat amb la promoció d'Escales avall molts em comenten que he fet un salt, però per a mi no hi ha cap salt jeràrquic, no és més important una literatura que l'altra, només escrius per a un públic diferent que encara no ha viscut prou per tenir referents o tenen uns altres diferents als adults.

Hi manquen recursos?
Els recursos falten en general a la literatura i a la cultura. Tot i que soc afortunada perquè amb els programes de la Generalitat vaig a moltes escoles i biblioteques però és una utopia plantejar-se viure d'escriure exclusivament.

Gràcia, evidentment, està molt present a la novel·la. I ara hi tornes amb 'Escales avall'?
És un barri especial per a mi. El primer pis d'estudiant on vaig viure va ser a la plaça Trilla, la meva porta d'entrada al món adult .