Un paisatge en resistència

Mirada enfora: paratges i racons del Cabo de Gata, una bellesa sovint entelada per la sobre explotació turística

La contra

La vista es perd entre la costa imponent i salvatge del parc natural de Cabo de Gata, Almeria, i el mar Mediterrani
La vista es perd entre la costa imponent i salvatge del parc natural de Cabo de Gata, Almeria, i el mar Mediterrani | Júlia Rodríguez

Atrets per les imatges de postal de sol i platja en una costa travessada per carreteres estretes, paratges lunars i pobles blancs i preciosos, Cabo de Gata va ser el destí escollit aquest estiu post pandèmia una mica menys raro que l'anterior però mai més normal. Per això, i que pensàvem que més de 80 quilòmetres de costa donaria per mantenir les distàncies de seguretat i sentir que vas descobrint món tu sola, sense aglomeracions, al teu ritme. Carretera i manta. I nevera al cotxe amb la cervesa ben freda perquè la calor allà baix resulta infernal. I és veritat que hi ha molts moments que et trobes pràcticament sola; tenir platges interminables de difícil accés et facilita la feina. Platges d'una bellesa insultant, com Mónsul o la de los Genoveses (a totes dues pagues una petita aportació per minimitzar l'impacte que deu ser el pas de centenars de cotxes cada dia), o la famosa Playa de los Muertos, un petit paradís d'aigua cristal·lina al qual arribes després de passar per un barranc pedregós i escarpat que et recorda que estàs en un parc natural. Les envestides d'aquest sistema, però, no entenen de respecte i menys de respecte per la natura; aquest paisatge preciós, amb les muntanyes protectores i un mar turquesa que et regala felicitat, també conté l'horror del que se'ns coneix com a espècie: quan mires a l'esquerra s'imposa una central tèrmica gegant, grisa, contaminant, i tot i això, el paisatge resisteix.

L'hotel Algarrobico resta com un fantasma de ciment que ens recorda les barbaritats que es fan en nom del creixement econòmic

La costa d'Almeria ha hagut de fer front a decisions polítiques i econòmiques més dirigides a enriquir uns quants especuladors que enfocades a trobar l'equilibri entre la vida digna de les persones sense carregar-te tot el que trobes al teu pas. No queda pas tan lluny el cas de l'hotel il·legal de l'Algarrobico, un escàndol urbanístic, símbol de la destrucció de la costa. El 2005 i amb el suport de les administracions locals, es va començar a construir un edifici de 411 habitacions en 21 plantes, per acollir centenars de turistes. La mobilització de les organitzacions ecologistes no es va fer esperar i es van paralitzar les obres perquè l'edifici estava en un espai protegit. Van prometre'n la demolició, però a dia d'avui encara resta com un fantasma de ciment que ens recorda les barbaritats que es fan en nom del creixement econòmic. La platja de davant, de les més boniques de la zona, resisteix.

És evident la bellesa sense gaires ornaments que trobes en molts dels paratges i racons del Cabo de Gata, una bellesa sovint entelada per la sobre explotació turística: Mojácar Playa, el paradís de l'Imserso i la versió andalusa de les nostres Calella de Mar o Lloret, és l'exemple més gràfic. Però el que més ens va sorprendre de tot el viatge va ser la saturació dels bars i restaurants de la zona: molta gent amb gana per tants pocs cambrers precaritzats i mal pagats.

Silvia Manzanera