L'orgull de l'Europa

Gràcia Escapulada

per Albert Benet

La contra

El Nou Sardenya i la Copa Alfons XIII que l'Athletic va guanyar a l'Europa
El Nou Sardenya i la Copa Alfons XIII que l'Athletic va guanyar a l'Europa | Cedida

Després de més tres dècades d’absència, l’Europa jugarà dimecres la primera eliminatòria de la Copa del Rei contra la SD Amorebieta, conjunt biscaí que enguany ha debutat a la segona divisió espanyola. Serà el primer cop que el Nou Sardenya, inaugurat el 1995, acollirà aquesta competició en la categoria absoluta, tot i que el 2005 va ser la seu de la final juvenil (FC Barcelona-Sporting de Gijón, 2-0).

A banda de jugar-se per primer cop al camp nou, l’Europa debutarà també en la copa que porta el nom del monarca Felip VI. La darrera participació europeista es remunta al regnat de Joan Carles I, l’emèrit investigat que ningú no s’atreveix a jutjar. Aquell pas de l’Europa per la competició va ser anecdòtica ja que l’Andorra (aleshores a 2aB) va eliminar els graciencs per la diferència de gols (1-0 i 2-0). Samper, de penal a la porteria del carrer del Secretari Coloma, va fer el darrer gol escapulat al Vell Sardenya en el torneig del KO, el dimecres 5 de setembre del 1990. Amb anterioritat, L’Espanyol, el Lleida i el Màlaga van visitar Gràcia per jugar la competició que portava el nom del successor del dictador Francisco Franco.

L’Europa, com a campió català, va desfer-se del Sevilla primer, i de l’Sporting després, i es va plantar a la coneguda i fatídica final contra l’Athletic Club el 1923

La Copa del Generalísimo, malgrat la foscor del personatge, va donar algunes de les alegries més grans als seguidors de l’Europa. Especialment emotiva i amb un gran ressò social i mediàtic va ser la proesa del 1967, en què l’Europa va eliminar el potent Reial Saragossa, gràcies a dos golassos de Pérez en el partit de desempat jugat a Mestalla. A més, a més, els socis més veterans recorden amb emoció la transmissió que RTVE va fer per primer cop des del camp europeista del partit d’anada (0-1). D’altra banda, un any abans, l’equip escapulat, aleshores flamant segona divisió, va forçar el tercer partit contra el Sabadell (de Primera), que es va jugar a Sarrià (2-0, en contra). Fins i tot, el Camp Nou va ser seu d’un partit de l’Europa en la Copa del Generalísimo. Fou la temporada 1964-65 i va enfrontar els catalans amb el Calvo Sotelo de Puertollano (0-1). La junta directiva local va buscar més ingressos econòmics i va acabar pagant-ho amb l’eliminació.

I cal recular gairebé cent anys per reviure les participacions europeistes en el Campeonato de Espanya Copa Su Majestad el Rey Alfonso XIII. De les cinc temporades que hi va competir, entre les temporades 1922-23 i 1929-30, la més sonada i recordada va ser la del debut. L’Europa, com a campió català, va desfer-se del Sevilla, primer i de l’Sporting, després, i es va plantar a la coneguda i fatídica final contra l’Athlètic Club (1-0), jugada a Les Corts, el 13 de maig del 1923.

A banda dels focus addicionals que possiblement s’instal·laran dimecres, l’Antoni diu que durà el frontal de la Matagalls-Montserrat

Malgrat la derrota, la condició de finalista de la Copa del Rei va fer possible que sis anys després, l’Europa fos un dels 10 clubs fundadors de la Lliga espanyola de futbol, un fet que els mitjans bascos que cobreixen les informacions de la SD Amorebieta destaquen aquests dies, davant l’orgull de tots nosaltres.

És doncs, que gràcies al bon paper fent en aquella Copa Alfonso XIII, impulsada el 1903 per l’sportmen sarrianenc Carles Padrós i Rubió, cofundador del Madrid FC, que l’Europa va escriure amb lletres daurades el seu nom en l’elit del futbol estatal.

Per rebre els blaus de Biscaia, el Nou Sardenya necessitarà més llum que la que hi ha actualment. A banda dels focus addicionals que possiblement s’hi instal·laran dimecres, l’Antoni diu que durà el frontal que fa servir per a la Matagalls-Montserrat. Si guanyem, aquest europeista irreductible ha promès que baixarà a banyar-se a la Barceloneta a mitja nit. Jo no li ho prohibiré pas.