Una participació de més a menys

La reforma de Pi i Margall apareixia per primer cop al Pla d'Actuació 2007-2011

Societat

Operaris del Districte fan cales a l'inici de l'avinguda Pi i Margall, a la plaça Joanic, el febrer passat
Operaris del Districte fan cales a l'inici de l'avinguda Pi i Margall, a la plaça Joanic, el febrer passat | À.G.P.

Un calorós juny de 2017 a l'escola Pau Casals el veïnat va començar a valorar tres propostes A, B i C sobre la reforma de Pi i Margall. L'opció A, la que va guanyar, tenia una franja verda central i carrils bici a tocar; l'opció B, una rambleta central per a bicis; i l'opció C, un corredor verd de quatre metres amb carril bici a tocar però sense creixement de les voreres laterals. El projecte també pacificava els accessos a Providència, Sant Lluís i Encarnació. 

El març de 2018 l'opció A es va retocar acumulant l’espai verd a una banda i perdent un carril bici. Aquella idea es va retocar encara més en la línia d'evitar l'efecte túnel per evitar grans velocitats al carrer i l'anunci per part del Districte el desembre de 2020 que es faria una proposta més pacificada i, en tot cas, refrendada pels veïns (vegeu núm. 827).
Però la trista història d'ajornaments es remunta al mandat 2007-2011, quan per primera vegada la iniciativa va aparèixer escrita en el Pla d'Actuació del Districte, i en el següent mandat 2011-2015 va quedar en el calaix pels efectes de la crisi econòmica. 

Del debat recuperat el 2017 es va generar un fort sacseig al barri per la reducció d'aparcaments en una avinguda on tradicionalment s'han aixecat edificis sense aparcaments en plantes inferiors i quan és clau en aquest àmbit urbanístic altres grans peces a reformar com la plaça Joanic i, precisament, un aparcament previst a la zona de la Ronda del Guinardó. Els últims moviments van ser les cales que es van fer al febrer de 2021, i ara caldrà veure si es compleix el calendari d'obres 2022-2023.