Eugeni Rodoreda: "No tornaria a la política; estic en un moment d'observar i passotisme"

L'exconseller de Cultura estrena una mostra de pintura a l'oli d'abans i després de superar 24 dies hospitalitzat per Covid

Política

Eugeni Rodoreda, aquest dimarts a la plaça Virreina
Eugeni Rodoreda, aquest dimarts a la plaça Virreina | A.B.

Eugeni Rodoreda (Llinars del Vallès, 1957), exconseller de Cultura en el mandat 2011-2015, ha tancat una etapa en la política municipal i n'obre una altra ara sense deixar el vessant cultural amb una primera exposició de pintures seves a la Sedeta amb el suggerent títol Bellesa i desastre entre el 15 de desembre i el 10 de gener. En aquesta entrevista, Rodoreda analitza aquest canvi enmig d'una sacsejada que va tenir-lo 24 dies hospitalitzat per Covid.

Com has viscut aquesta transició? Ha estat un canvi totalment espontani?
Tenia al cap aquesta altra activitat per quan tingués temps. De petit dibuixava força malament, però he anat agafant tècniques pròpies i em vaig animar a fer-ne una mica com una obsessió. Necessito cada dia una mica de pintura per sentir-me bé.

Què vols dir en aquesta primera mostra a la Sedeta? Són 13 pintures a l'oli i el títol, déu n'hi do.
Estem en un món fantàstic i d'una bellesa extraordinària, però l'ésser humà té una forma d'actuar que el destrossa. En un quadre hi ha tempestes greus per desequilibris atmosfèrics o en un altre hi ha camps bruts plens de deixalles.

Com és el primer dia d'un exconseller de Cultura del districte quan truca a la porta de la Sedeta per fer un curs de pintura?
Tinc estudis d'art dramàtic i sempre havia estat més vinculat al teatre. Però la pintura era un cuquet que volia tastar. L'oportunitat va arribar després d'unes eleccions amb uns resultats adversos. I el primer dia va ser una adaptació.

Has triat la pintura a l'oli, que no és una disciplina fàcil. Per què? 
Treballo amb gruix i l'única dificultat és que costa d'assecar-se. Un quadre el puc fer en quatre o cinc hores, però l'assecament dóna un joc de textures i de paciència noves per a mi.

Eres persona impacient i ara no?
Sí, abans a casa notavem el meu nerviosisme, sobretot en setmanes de set dies a la setmana plenes d'activitat, i més a Gràcia.

També has superat una prova dura com a positiu de Covid.
Aquests 24 dies que vaig estar hospitalitzat m'ha fet reflexionar molt sobre la vida i el meu entorn. Aprens a prioritzar i aportar amb el teu gra de sorra. 

Els quadres pintats abans o després de l'hospitalització són diferents?
Sí. Abans anava més a cop de pinzell i ara jugo més amb els volums i amb els colors. No sé si deu tenir a veure amb el detallisme.

No vas estar en risc crític.
No, vaig arribar a una pneumònia severa. Però la meva dona sí que estava a la mateixa habitació i sí que va evolucionar a semicrític. Em vaig acollonir. I vull dir que el sistema sanitari funciona. 

Seqüel·les?
La mobilitat d'un peu. Amb quatre mesos de rehabilitació, l'he recuperada del tot. 

Ara a pilota passada, què recordes amb millor sabor de la teva etapa com a conseller?
La comissió de Nomenclàtor i el Dia Internacional del Teatre. I content que es reconegui ara la figura de Jesús Moncada.

En quin moment polític estàs? Tornaries?
Estic en un moment d'observació i passotisme. Votaré independentista, però m'haurien de fer una oferta molt bona per tornar.