Cantaires inquiets

El cor Gregal de Lluïsos compleix deu anys mantenint l'esperit que el va fer independitzar-se: superació i diversió

Cultura

Fotografia de família del Cor Gregal, que va fer 10 anys al novembre
Fotografia de família del Cor Gregal, que va fer 10 anys al novembre | Cedida

El 24 de novembre de 2011 és el dia que va néixer el cor Gregal. Almenys oficialment. Perquè aquesta colla de cantaires de Lluïsos de Gràcia -una de les moltes que té- ja havia començat la seva història dins la coral Vent del Nord temps abans. L'explicació a aquesta "separació" la fa el seu president, Joan Altarriba: "Va venir per la inquietud de part dels cantaires d'intentar fer més coses de més nivell, però per un repte d'exigència, no perquè no estiguéssim a gust".

Després de deu anys de camí i una pandèmia al mig, segueixen il·lusionats i amb la mateixa inquietud de seguir millorant, però amb cautela, "fent les coses bé, perquè primer ens hem de cuidar", afegeix Altarriba. Perquè l'aturada del confinament va passar factura a tothom. "Teníem limitacions amb les trobades online perquè era impossible cantar tots alhora, havíem de fer cants individuals", assegura el director. I la cosa canvia molt quan et trobes sol davant del micro. Per això van treballar molt les gravacions que hi ha disponibles a la xarxa, i a base d'escoltar i repetir van avançar en tècnica. Quan al juliol van permetre els assajos, es trobaven al pati de l'entitat o a qualsevol espai obert per minimitzar els riscos. Tornar als escenaris i fer concerts ha estat una alegria. "En general, la gent tenia moltes ganes de trobar-se perquè una coral és més que cantar, és un espai de convivència, de persones que canten per a altres persones que escolten", afegeix Altarriba.

Ara ja tenen el ritme i treballen en cinc peces noves. Els assajos són els dimecres a la nit de 21.30 a 23.15 i esperen fer concerts durant to l'any, a més dels cursos de cant que organitzen per totes aquelles persones interessades. Això sí, el viatge que havien pensat pel 10è aniversari haurà d'esperar. "El món de la cultura fa las coses bé". Sens dubte.