El llarg i tortuós camí de l'homenatge a Moncada

Districte, família i amics culminen vint anys de reivindicació de l'homenot de Mequinensa amb la descoberta d'una placa

Política

L'acte per la placa d'homenatge a Moncada, divendres passat
L'acte per la placa d'homenatge a Moncada, divendres passat | @bcnliteratura

Ara fa 20 anys un somrient Jesús Moncada tancava el número 6 d'aquest setmanari a la contraportada amb una entrevista on anunciava una novel·la ambientada a Barcelona que mai va arribar a sortir a la llum. Mequinensa i la ciutat imaginària de Torrelloba havien estat els seus escenaris habituals, però en aquell març de 2001 Moncada avançava que la cosa passava a l'Eixample i anava sobre el món editorial. En una conversa deliciosa, a preguntes de la periodista Iolanda Pàmies, l'homenot de Mequinensa parlava de la seva doble passió per l'escriptura i la pintura, del seu sostre assumit com a autor i també com a traductor, en aquest cas "una feina purament alimentària". 

La família ha liderat el procés de la placa; els actes paral·lels han estat discrets

Vint anys i mig després, i quan ja en fa 16 que va faltar un dia de juny del 2005, el veí més il·lustre de Torrent de l'Olla 155 (anteriorment també havia viscut al carrer Camprodon) va rebre divendres passat un sentit homenatge en forma de placa a la casa on va viure més anys. Però el camí de l'homenatge ha estat llarg, tortuós i ple de revolts fins i tot en els últims dies. 

La reivindicació de l'homenatge, de fet, va començar pocs dies després de la mort de l'escriptor amb un escrit de Joan Lafarga a L'Independent de l'1 de juliol que es tancava amb un "nosaltres et recordarem" i al número següent l'actual president d'honor de l'Associació Cultural L'Independent, Joan Cervera, proposava que la futura plaça interior que després es batejaria com a Dones del 36 es digués plaça Jesús Moncada. L'historiador Eloi Babiano, traspassat el 2015, també va proposar dedicar-li el nom d'una escola. 

Aquella efervescència es va esllanguir però la recuperació d'una trentena de fotos inèdites de l'autor per a una exposició (algunes de les quals es van publicar en exclusiva en aquest setmanari) va posar en marxa de nou la campanya popular. “Volem participar en el reconeixement d’un personatge important per a Gràcia i ens asseurem amb la família i amb Josep Fornés per posar-nos d’acord en les iniciatives”, va expressar l'aleshores conseller de Cultura, Eugeni Rodoreda. 

Set anys després, just abans de la pandèmia, una petició d'uns veïns va arribar a la taula del Districte, que va recontactar amb la germana de l'escriptor, Rosa Maria Moncada, veïna del carrer Santa Clotilde, i sembla que ja anava de debò. "Mai és tard però Jesús no ha tingut reconeixement", va dir la Rous quan Nomenclàtor de Gràcia ho va afrontar l'octubre de 2020. 

La família ha estat qui ha liderat tot el procés d'instauració de la placa, amb els propietaris de la finca i fins i tot en l'organització de la intendència d'acollida a la delegació de Mequinensa, encapçalada divendres per l'alcalde i sis persones. Els actes paral·lels a les biblioteques també van tenir una organització discreta municipal.

"En Jesús de l'Spar de Mequinensa també era de Gràcia"

L'Aurora Moreno, veïna, va escriure un obituari sentit a L'Independent 117 sobre Moncada. "Me'l trobava al matí quan anava a treballar i sempre teníem quatre paraules. Ell tenia temps i jo no. També el veia quan venia a visitar la seva germana o quan sortia a passejar el gos, primer el Rom i després la Samba. Fa uns sis mesos va deixar de baixar al carrer; la malaltia se l'havia apoderat". L'Aurora va morir fa pocs mesos.