Cesc Gay: "Defenso les històries des del diàleg i al teatre puc escriure coses que al cine no"

El director gracienc torna al Romea amb una nova temporada de '53 diumenges' i amb una pel·lícula que s'estrenarà el 2022

Cultura

Cesc Gay també té a punt un nou film, 'Historias para no contar'
Cesc Gay també té a punt un nou film, 'Historias para no contar' | Kiku Piñol

Ell fa cinema des de sempre però va provar el teatre amb Els veïns de dalt el 2015 i li va agradar. Només pel gust del repte, va tornar-hi amb 53 diumenges, una història sobre les relacions fraternals amb Pere Arquillué, Cristina Plazas, Àgata Roca i Lluís Villanueva ("només per veure al Lluís", diu Cesc Gay, "val la pena pagar l'entrada"), que ara farà segona temporada al Romea.  

Torna '53 diumenges' després d'una gira amb tot a favor. T'esperaves aquesta rebuda?
No, la veritat. He seguit la inèrcia del que va ser 'Els veïns de dalt',  vam crear aquest vincle de treball amb el Pere Arquillué. Llavors ens vam emplaçar a que si mai escrivia un altre text ens retrobaríem, però tampoc no m'he posat pressió, perquè jo em dedico al cinema. 

Al teatre entres, doncs, amb la mirada de cineasta.
Quan portes molts anys en una professió, pots fer algo diferent sense prendre-t'ho tan seriosament. Quan va acabar Els veïns i va anar a Madrid i va ser un èxit total, em van dir que en dos anys podria tenir una altra obra, i vaig dir que no, que no volia forçar-me a fer res si no em sortia. I aquesta llibertat m'agrada molt.
El ritme del cinema i la televisió deuen ser molt diferents.
Ho tinc més per la mà, és el meu dia a dia. Però el teatre va aparèixer de la búsqueda de nous reptes, de canviar, d'arriscar. I ara és la segona incursió però té el mateix esperit d'arribar-hi sense cap tipus d'obligació. M'he trobat a gust escrivint comèdia. I s'ha muntat un equip petit però que funciona. I jo feliç. 

La temàtica arriba al públic però la forma també. Funciona per això?
Mai se sap. Escric personatges amb empatia, en situacions quotidianes o properes a l'entorn sentimental i emocional. Però al final no saps perquè la gent omple el teatre. Hi ha moltes maneres d'arribar a l'espectador i la meva és aquesta. A nivell formal, és una obra de quatre personatges que defensa un joc des del diàleg, més que una proposta escènica. M'agrada precisament això, al teatre puc escriure coses que al cinema no. 

Per què prefereixes la comèdia?
Perquè és el teatre que més m'agrada com a espectador. Reconec que al teatre necessito una mica més l'humor.

Com has viscut la pandèmia? 
He pogut treballar perquè tenia ja els projectes en marxa. A més, amb les plataformes, sempre hi ha molta feina de producció. 'Sentimental' es va poder estrenar; una altra cosa és que la gent no va tant al cinema, ni al teatre. 

Diuen que ets el cronista més agut de les classes mitjanes urbanes?
Ah, sí? A veure, he escrit molt sobre això, cert. Són molts anys també treballant amb aquest perfil de  personatges. També el cinema et permet mostrar la intimitat, allò que no s'expressa, el que va per dins. I això és més fàcil explicar-ho al cine que no al teatre.

Els dels creadors que escriuren i dirigeixen les seves pròpies pel·lícules. Acceptaries un encàrrec?
Si m'agradés sí. Adaptar una novel·la sí que m'agradaria, com a exercici de treball ho trobo interessant. Hem estat a prop però al final no s'ha pogut per tema drets. Crec que és molt difícil, i en general, quan una novel·la t'agrada és perquè no és adaptable. El cinema és molt més elemental encara que no ho sembli; la literatura té més profunditat.

Seguiràs escrivint teatre?
El primer dia d'assaig, vaig preguntar què s'havia de fer. El fet d'aprendre, de no encallar-te sigui la professió que sigui, t'enriqueix molt. Tinc el feeling que hi tornaré però no sé quan. Potser em poso intens i em surt una història molt seriosa. No ho crec, però mai se sap.