Quines seran les commemoracions que farà el govern l’any 2022?

L’objectiu de les commemoracions és posar en relleu la memòria d’esdeveniments i personalitats, que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans

Continguts patrocinats

L'Ateneu Barcelonès
L'Ateneu Barcelonès | Cedida

Territori Cultura

Com ja és habitual, el Govern ha acordat els esdeveniments i les personalitats que seran objecte de commemoració l’any vinent. La Generalitat de Catalunya, any rere any, aprova les efemèrides i commemoracions més destacades de l’any amb l’objectiu de posar en relleu, recuperar i divulgar la memòria d’esdeveniments i personalitats històriques, artístiques, científiques o culturals, que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans.

Entre les efemèrides que recordarà el 2022, es troben els 100 anys de l’inici de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya; els 150 anys de la fundació de l’Ateneu Barcelonès; els 500 anys de l’Arribada d’Ignasi de Loiola a Manresa i els 750 anys de la Recopilació dels Costums de Tortosa i dels Costums de la Mar. 

Ateneu Barcelonès i l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya

Des de fa cent cinquanta anys, L’Ateneu Barcelonès acompanya a la societat i cultura catalana amb la voluntat de ser un dels principals centres de debat intel·lectual. Aquesta associació té l’objectiu de promoure l’autoformació cultural ciutadana, impulsar un diàleg obert, transversal i constructiu amb la societat civil. A més de ser un centre de difusió de debats d’àmbit nacional i un nucli de creació per a promoure l’activitat intel·lectual col·lectiva.

Cinquanta anys més tard, es va emprendre un dels projectes privats més ambiciosos a Catalunya durant la primera meitat del segle XX, l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. La proposta tenia l’objectiu de recollir i estructurar el llegat de la tradició oral de tot el territori de parla catalana. Aquesta iniciativa va permetre recollir materials de gran valor i instaurar una obra ben estructurada que recollís tot el material per estudiar les arrels de la nostra música i la seva relació amb el món civil.

Francesc Català-Roca, Joan Fuster i Ortells 

El pròxim 19 de març farà cent anys que va néixer Francesc Català-Roca, una de les figures més rellevants de la fotografia documental catalana del segle XX. Autor de la il·lustració de multitud de llibres, sobretot amb fotografies de tema artístic. Els monestirs catalans (1968), El Pirineu (1970) o la Història de l’Art Català (1983), són alguns dels seus treballs d’aquesta mena més reconeguts.

L’escriptor Joan Fuster i Ortells es va donar a conèixer com a poeta des de darreries dels anys quaranta fins a la meitat de la dècada de 1950. Va ser distingit, entre altres guardons, amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1975) i amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1983). A títol pòstum, el Consell de la Generalitat Valenciana li concedí l’Alta Distinció al Mèrit Cultural (1992). Per aquest motiu, és una de les personalitats escollides per la Generalitat de Catalunya per commemorar l’any vinent.

Altres centenaris

L’any 2022 també se celebraran cent anys dels naixements: de l’actriu i locutora de ràdio Maria Matilde Almendros i Carcasona; de l’emprenedora, empresària i fundadora de Perfumeries Júlia, Júlia Bonet Fité; del poeta, crític, traductor i lingüista, Gabriel Ferrater i Soler; del primatòleg, Jordi Sabater i Pi i de l’economista i polític, Ramon Trias Fargas. 

També faran cent cinquanta anys del naixement de la pedagoga, escriptora i promotora de l’educació, Francesca Bonnemaison i Farriols i del naixement de Natividad Yarza Planas, mestra, miliciana, política i primera alcaldessa de Catalunya. 

A més, farà cinquanta anys de la mort d’Esperança Bru Oller, promotora de l’educació de les dones i la cultura.  

La proposta ha estat elaborada per la Comissió de Commemoracions, l’òrgan col·legiat encarregat d’impulsar i proposar els esdeveniments i personalitats que han de ser objecte de commemoració per part de la Generalitat.

 

Espai patrocinat per

Espai patrocinat per la Generalitat de Catalunya

Retrat de Joan Fuster a Formentor, maig de 1959