02.42 h. Carrer Gran. La Ideal (no) es crema

Crònica d'una nit d'angoixa per l'incendi en un dels establiments centenaris de Gràcia, que es va aturar a temps: "tornarem a obrir ben aviat, no ens donem per vençuts"

Societat

Bombers després de l'incendi a la pastisseria Ideal
Bombers després de l'incendi a la pastisseria Ideal | A.B.

No hi ha debat: la centenària Pastisseria Ideal té els millors xuixos del món (i altres delícies), i tot va estar a punt d'anar-se'n en orris la nit de dijous a divendres passat. Cap a quarts de tres, una fumera va alertar la Maria Lluïsa i un dels fills, en Jordi, que viuen als pisos superiors del mateix bloc, i el rellotge marcava les 02.42 hores quan aquest periodista -que hi viu a tocar- es va llevar d'un bot quan va sentir els cops constants dels bombers per rebentar la persiana metàl·lica de la botiga del carrer Gran 207 i entrar a apagar el foc. 

L'automàtica sortida als balcons dels veïns va constatar una realitat: el carrer estava ple de camions i cotxes de bombers, la Guàrdia Urbana ja havia creuat dos vehicles per impedir la circulació de pujada pel carrer Gran i desviar-los per Carolines, i la pastisseria s'estava cremant (o almenys hi sortia un fum negre que no feia gaire bona pinta). Tots els veïns preocupats que es van abocar a seguir l'incendi es van replegar aviat perquè les cases s'omplien del fum de la Ideal. 

Però ningú dels que es van desvetllar, i menys els propietaris de l'establiment, no podrien dormir més aquella nit. Tampoc els periodistes veïns. El més lògic era baixar al carrer. 

Ja a peu de carrer, i havent passat entremig dels vehicles d'emergències, amb els efectius més atrafegats en la feina que a detectar un veí que sortís d'una escala a aquella hora, el queixal entrant de finca que hi ha a Gran entre els carrers Santa Àgata i Betlem aportava una bona visibilitat i poca molèstia sobre l'operatiu. Més a prop de Betlem, davant de la residència de gent gran, en Lluís, el fill de la Ideal que porta l'obrador -al barri l'anomenen Puigcercós per la semblança que té amb l'exdirigent republicà-, seguia l'extinció de l'incendi amb una (només) aparent tranquil·litat. Segur que també hi era en Miquel Àngel, l'altre germà que habitualment despatxa, però al Lluís el delataven els pantalons blancs de pastisser. 

Encara sortia fum negre tres quarts d'hora després d'haver-se declarat l'incendi i els bombers no només entraven atrafegats per la porta de l'establiment (vés a saber quin era l'estat en aquell moment dels aparadors i dels interiors sobretot de de fusta, o de la barra per esmorzar o de la petita repisa on cada divendres hi deixem un bon grapat d'exemplars de L'Independent). 

Ni era el moment d'emprenyar la família ni els bombers però sí que els agents de la Guàrdia Urbana van donar les primeres pistes per a l'esperança: en primer lloc, ningú no havia pres mal, i en segon, quan havien arribat, tot just s'iniciava el foc, al fons de l'establiment. "Danys materials", vam publicar al compte de Twitter del setmanari. Ni més ni menys. 

 Al cap d'una hora ja sortia més esquitx d'aigua i fum blanc que negre, però encara hi va haver alguna glopada que va invisibilitzar bona part del carrer. No va anar a més. Encara hi va haver una hora ben bona de feina per remullar l'interior. 

L'endemà, ben d'hora, amb els primers whatsapps amb els afectats, els missatges eren tranquil·litzadors. "Tinc fotos", deien. Tothom es va oferir a netejar i a treure aigua bruta. Lògicament tot el comestible es va perdre, però en Miquel Àngel ja ho proclamava a les cinc de la tarda: "Tornarem a obrir ben aviat". 

Cada dia d'aquesta setmana hi ha hagut gent aturant-se a la porta de la Ideal i un rètol a la porta ho deixa clar: "El barri de Gràcia ha demostrat un cop més que conserva uns valors en perill d'extinció i això ens ha donat empenta per no defallir; volem tornar a veure-us tan aviat com sigui possible perquè no ens donem per vençuts". La Ideal és crema.