Retrat al carreró de les Carolines

L'Any Triadú es prorroga fins al juliol amb expo al Palau Robert

Política

Inici de l'acte del CIC dimarts, amb Joan Josep Isern a la taula
Inici de l'acte del CIC dimarts, amb Joan Josep Isern a la taula | Cedida

Caminant per Gràcia i des de galeries i balcons, cada cop hi ha una companyia més gran en el nomenclàtor dels homenots que hi han viscut i perviscut: dimarts al CIC va quedar constància de la forta petjada local de Joan Triadú. L'activista Joan Josep Isern, comissari de l'Any Triadú, va arrencar l'acte amb una imatge de Triadú amb Josep Palau i Fabre al carreró de les Carolines el 1943, allà mateix on el pare del futur pedagog treballava a Can Bernades i l'amo de la sederia va pagar-li part dels estudis perquè no hagués d'entrar a l'escola del costat per la banda dels pobres, pel carreró. El fill, Joaquim Triadú, va tancar l'acte reivindicant que la casa familiar, a Riera de Cassoles, on l'homenot va fer els primers cursos de literatura el 1957, ja no és Gràcia "però mira cap a Gràcia". Entremig, un deliciós escrit de l'editor Jordi Albertí, amb un poema de 1950 d'Arthur Terry sobre Triadú, va reblar el retrat.

Però no es va tancar així, com s'esperava l'Any Triadú, que en un any ha tingut una cinquantena d'actes, tres exposicions, una vintena d'actuacions musicopoètiques i fins i tot una sardana, i la placa a la casa familiar. Hi haurà punt i seguit fins al juliol, perquè la Universitat de les Illes Balears ha demanat una de les expos i el Palau Robert programarà la que hi ha a Sant Cugat a partir del 26 de gener. I la família i 17 entitats seguiran reivindicant un espai públic Triadú a Gràcia.