Adéu a Jordi Albertí, homenot cultural vinculat a Gràcia per Sant Medir i la botiga Els Tres Tombs

Ha estat impulsor de l'editorial Gregal, autor de 'El silenci de les campanes' sobre la persecució religiosa durant la Guerra Civil i comissari de l'exposició 'Germinàbit' a Roma

Societat

Jordi Albertí, en una imatge retrospectiva de l'any 2011
Jordi Albertí, en una imatge retrospectiva de l'any 2011 | Cedida

Encara la setmana passada Jordi Albertí intercanviava correus amb aquest periodista des de casa seva a Maçanet de la Selva, on es va establir ara fa 13 anys després de tancar la botiga Els Tres Tombs, a la plaça Gal·la Placídia; molt més que una botiga de joguines de fusta, més de 25 anys d'apujar la persiana però també d'ordir tota mena d'iniciatives culturals amb la seva companya Isabel Sanagustín. Amb ella es va fer visible localment quan va ser presidenta de la Federació de Colles de Sant Medir (2000-2008). La matinada de dimecres a dijous l'homenot ha dit adéu, a 71 anys, deixant una forta petjada entre aquells que l'han conegut i estimat.

Albertí, de conversa culta i pausada, va llaurar des de ben jove una figura d'activista que es va concretar públicament en primer lloc el 1977 amb l'obertura d'una primera botiga a Horta, La Rosella, i cinc anys després aterrava a Gràcia, amb Els Tres Tombs. Amb aquest camp base no va perdre mai la seva condició de filòleg i investigador d'àmbit nacional: publicant a la Revista de Catalunya, comissariant l'exposició Germinàbit sobre art català a Roma o signant llibres imprescindibles com El silenci de les campanes sobre la persecució religiosa durant la Guerra Civil. Des de l'àmbit local va ser col·laborador de L'Independent i va intentar una revista efímera, La Nòria, on va comptar amb col·laboracions, per exemple, de Joan Triadú.

En els darrers temps, ja a Maçanet i envoltat de llibres i de la seva família, Albertí va construir l'editorial Gregal i va fundar el Fòrum Salvador Espriu, on va fer relació amb grans personalitats de la política com Jordi Pujol. Afectat físicament en aquest tram final per una llarga malaltia, el passat 18 de gener va fer encara una intervenció pública central en la cloenda de l'Any Triadú a l'ICCIC, cedint un escrit per ser llegit [vegeu aquest article], on va recordar la seva relació amb Triadú i va recuperar un poema de 1950 d'Arthur Terry dedicat al pedagog.