Després de la tempesta, el Lleida

Gràcia Escapulada

per Albert Benet

La contra

El camp del carrer Sardenya en l'Europa-Lleida del 62
El camp del carrer Sardenya en l'Europa-Lleida del 62 | Arxiu Ramon Vergés

Derbi d’urgències al Nou Sardenya. Després de la implosió europeista que ha acabat amb la destitució “injusta” de David Vilajoana, l’entrenador nou, Gerard Albadalejo, s’estrena contra un dels seus exequips, el Lleida Esportiu. Els del Segrià arriben carregats d’optimisme després de deixar enrere un calvari de mesos d’impagaments i penúries de tota mena que pocs jugadors haurien aguantat. La transparència i la il·lusió han tornat al Camp d’Esports.

En la temporada 1962-63 l'Europa havia crescut socialment i els seus dirigents somiaven retornar-lo a dalt de tot

A casa nostra, en canvi, aquella unitat que semblava eterna s’ha esquerdat en pocs dies, tot i que és evident que les desavinences internes existien des de fa setmanes. Tanmateix, no disposar de la informació “confidencial” fa molt arriscat qualsevol pronunciament mínimament objectiu. El que no es pot amagar són les quatre derrotes consecutives i la imatge tan poc competitiva contra l’Ebro (3-0).

I sense tenir temps per a pair tot el que està passat al club, diumenge toca derrotar el Lleida, una entitat amb molta solera. Hereus de la Unió Esportiva Lleida, que el 15 d’agost del 1995 van endur-se el primer trofeu Vila de Gràcia (0-1), en un partit que va portar cua per la no alineació en l’onze dels capitans europeistes Ventura i Capella.

Si reculem encara més, en la temporada 1962-63 els dos clubs van fer fortes inversions econòmiques per a fer el salt a la Segona divisió. L’Europa havia crescut socialment i els seus dirigents somiaven poder retornar-lo a dalt de tot, després de l’intent fallit de la temporada anterior. Per assolir l’èxit, havien de superar el Lleida, que el 2 de desembre del 1962 va arribar al carrer de Sardenya essent líder del grup 7è de 3a divisió. L’equip blau, entrenat per Gabriel Taltavull, acumulava nou victòries, un empat i una derrota. Amb 32 gols a favor, era, a més a més, el conjunt més golejador. Els graciencs, per la seva banda, de la mà de Josep Núñez, afrontaven la jornada número 12 amb quatre punts menys que el líder després de sis victòries, tres empats i dues derrotes.

Els vells europeistes recorden aquell migdia de desembre perquè el camp es va omplir de gom a gom. El fet que el partit fos declarat com a jornada econòmica no va restar ni socis ni seguidors, que van passar de gust per les taquilles. Una assistència d’espectadors impressionant que només es va superar la nit que es va estrenar l’enllumenat elèctric en un amistós contra el FC Barcelona (19 de setembre del 1963).

Després d’una primer part de domini local, el menut davanter europeista Llibert Tomàs (1937-2021) va fer de cap l’1-0 al minut 54. El golejador gracienc va rematar en planxa una pilota que havia quedat morta davant la porteria que defensava Arbea, després de varis refusos de la defensa lleidatana. Els dos punts en joc es va quedar a casa i la victòria va consolidar les aspiracions d’un Europa, que va acabar pujant a Segona A. Els futbolistes que van jugar aquell derbi vibrant van ser: Ramon; Pedrín, Carmelo, Pons; Duró, Boada; Joseíto, Tomàs, Armando, Aguirre i Elizondo, per part de l’Europa i Arbea; Alcoberro, Altissent, Nebot; Campos, Casanovas; Morón, Guerrero, Trilles, Adalberto i Braga, pel Lleida.