L'inesperat camí al Roc Perer

Mirada enfora

La contra

Fita al sender al Roc Perer, al parc natural del Montseny
Fita al sender al Roc Perer, al parc natural del Montseny | À.G.P.

De vegades arribar tard a una excursió pot portar-te sorpreses molt grates. Una sortida familiar al turó de Maçaners, al parc natural del Montseny, marcada pels endarreriments (la idea de sortir a primera hora del matí es va anar posposant fins ben entrat el migdia) ens va dur a descobrir un sender apassionant, de les desenes que es poden seguir en aquest racó, declarat reserva de la biosfera el 1978, repartit entre les comarques del Vallès Oriental, Osona i la Selva.

La idea inicial d'una sortida al turó de Maçaners, al parc natural del Montseny, es transforma en una ruta nova apassionant

La idea inicial era fer una caminada sense pretensions a la fageda del Montseny per arribar al turó de Maçaners, al terme municipal de Fogars de Montclús. Però les casualitats de la vida ens van conduir pel sender que condueix fins al roc Perer. La previsió d'arribada en cotxe al centre d'informació de Fogars de Montclús va quedar modificada i el punt d'inici es va situar uns quilòmetres abans, al punt informatiu de Can Casades. La ruta fins aquest indret del parc natural també es pot fer en transport públic.

El camí al roc Perer transcorre per una fageda espectacular i durant moltes hores està molt poc transitada, fet poc habitual en un parc tan massificat, sobretot els caps de setmana. L'itinerari circular arriba fins a la balconada amb vistes a la vall de Santa Fe. Comença ben bé davant de Can Casades i després dels primers minuts de caminada ens topem amb la primera sorpresa agradable del dia, que porta a fer volar la imaginació vinculada a misteris, encanteris i el món màgic: una casa abandonada al seu pas pel sot del Frare. De fet, en aquest sender es poden trobar diferents vestigis de les activitats i les maneres de fer dels antics habitants de la vall de Santa Fe. L'element més representatiu? Un pou de neu que es feia servir per emmagatzemar aquest recurs de cara als mesos d'estiu. Tota una troballa per explicar als més menuts de la casa com s'ho feia la gent en l'època en què no hi havia neveres. De fet, l'itinerari escollit és el resultat de les pistes de desforestació que es feien servir per aprofitar la fusta de les fagedes. Quants aprenentatges en tants pocs quilòmetres.

Després d'arribar al roc Perer, el sender arriba fins al roc de la Guardiola, passa pel puig Porquer i acaba al punt inicial. Una caminada molt agradable i apta per a tots els públics, donat que les pujades són molt progressives i la distància no arriba als cinc quilòmetres. La calma, la quietud i la tranquil·litat inunden tot el recorregut, que a la tardor es fa trepitjant una autèntica catifa de fulles amb el bufar del vent entre els troncs dels faigs com a banda sonora.

Del camí al roc Perer extreiem una filosofada d'estar per casa: de vegades és més important el camí que la destinació. I al Montseny encara més!

Àlex Gutiérrez Pascual