"Sense les matemàtiques no hi ha màgia"

Entrevista a Ignasi Stigman, psicòleg i mag

La contra

El mag Stigman mostra una de les seves cartes favorites
El mag Stigman mostra una de les seves cartes favorites | S.M.

Ja de petit practicava amb les cartes tot el dia. El teatre musical i el claqué el van atrapar de ben jove (format a l'Escola Memory), va passar pel circuit de teatre amateur gracienc i es va llicenciar en Psicologia. És l'inventor de la matemàgia i el mag oficial del Catakrac (BTV). Aquest cap de setmana està al Teatre Apolo amb El circ dels impossibles.

Psicòleg, professor, assessor, mag, artista... Com s'hi arriba?
En el fons m'ho he trobat i estic encantat. M'ha agradat sempre el teatre però em pensava que no podria guanyar-m'hi la vida i per això vaig estudiar la carrera de Psicologia.

I què va determinar el canvi?
Un dia vaig veure que guanyava més diners amb les actuacions que fent classe. Això va ser fa deu anys. I des de llavors em dedico al 100% a la màgia i al teatre, i també faig formacions a professorat perquè aprenguin a fer servir la màgia per ensenyar matemàtiques; són molt entusiastes.

En quin moment et va atrapar la màgia?
Quan tenia 14 anys, un dia ens van convidar a una obra de teatre al Llantiol on sortia un mag i vaig quedar al·lucinat, perquè vaig veure que podia ajuntar la màgia amb la resta d'arts escèniques que m'agradaven. De fet, aquest és el meu estil.
Els espectacles de màgia també han evolucionat molt.
Ara es combina amb d'altres disciplines. És una tendència que passa arreu. Abans es basava més en l'il·lusionisme i ara es cuida la part artística; ja no és només el truc. Per a mi la màgia és un art escènic que et serveix per explicar històries.

El Mago Pop ha fet pujar de categoria la màgia?
Si als mags mediàtics els hi va bé és bo per a tothom, perquè si ells omplen els teatres la resta de programadors volen portar màgia també. Ja no es veu com la germana petita.

Per què atrapa tant?
Perquè connecta amb les emocions. Ara tothom sap que hi ha trampa, que jo no tinc poders. Volem sorprendre, i si a sobre fas servir música, malabars o dansa, encara atrapa més. Ara la gent té ganes de passar-ho bé, els teatres s'omplen de persones que necessiten bon rotllo, i això és el que pretenc.

Quina relació hi ha entre la màgia i les matemàtiques?
La meva germana és matemàtica i sempre em deia que havia d'incorporar-les als espectacles. Hi ha tres eines que fem servir per crear la il·lusió: un terç és la manipulació d'objectes, i això s'aprèn amb la repetició; un altre la psicologia, on treballes la percepció i la memòria; i el darrer 33% és matemàtiques. La gent no ho sap però sense elles no hi ha màgia.

Silvia Manzanera