L'esperanto a Gràcia (I): Paco kaj Amo

L'Independent arrenca una sèrie de sis reportatges, signats per l'esperantista Xavier Alcalde, que reseguiran durant sis setmanes la petjada del moviment a Gràcia en l'últim segle

Societat

Carrer Gran 56, seu de l'entitat
Carrer Gran 56, seu de l'entitat | À.G.P.

Xavier Alcalde

El 13 de maig de 1934 va tenir lloc a la Colònia Güell la festa de primavera, organitzada per l’associació gracienca Paco kaj Amo [pátso káj ámo]. Fundada el 1907 amb la divisa llibertària Pau i Amor, la degana de les entitats esperantistes de Barcelona organitzava annualment aquesta trobada d’esperantistes i amants de la cultura en general. Aquell cop van ser 700 els participants, evidenciant que l’esperantisme era quelcom més que la dèria d’alguns idealistes. Es tractava d’un veritable moviment social. 

I, com tot moviment social, estava format per una multiplicitat de grups entre els què no eren infreqüents les tensions. Als anys trenta del segle passat, una de les més visibles era la divisió per motius de classe. És a dir, hi havia persones vinculades al moviment obrer que consideraven la llengua internacional com un instrument revolucionari per comunicar-se amb proletaris d’altres latituds; conseqüentment, no col•laboraven amb entitats esperantistes burgeses. Pel contrari, d’altres argumentaven que per tal de difondre l’esperanto calia portar a terme iniciatives unitàries, deixant de banda la política. Aquestes posicions no eren, però, necessàriament incompatibles. Així, es podia ser membre de la secció esperantista d’un ateneu llibertari i alhora participar de les activitats d’altres grups ideològicament allunyats de l’anarquisme i a la inversa. 

Podem resseguir l’evolució del moviment esperantista mitjançant la lectura de Kataluna Esperantisto o L’Esperantista Català, el butlletí mensual de la Federació Esperantista Catalana. En 1934 aquest butlletí s’editava al Carrer València 245 (molt a prop del Passeig de Gràcia), seu també del Liceu Dalmau, fundat i dirigit per l’eminent sociolingüista Delfí Dalmau, mentor de Mercè Rodoreda. 

En el número 204-205 de maig-juny, Kataluna Esperantisto explicava l’acte celebrat a la Colònia Güell amb detall amb aquestes paraules, que traduïm al català: “La festa d’enguany, que consisteix en jocs esportius i conferències a l’aire lliure ha estat especialment exitosa (…). Les conferències han estat escoltades amb atenció i només quan algun conferenciant ha començat a dividir els esperantistes entre les classes burgesa i proletària s’han sentit protestes i alguns han marxat. Es podia haver escollit una altra ocasió per aquestes paraules de míting i evitar així fer el ridícul”. La crònica acabava felicitant “als joves membres de Paco kaj Amo, que de forma tan brillant organitzen aquestes manifestacions esperantistes”. 

'El Diluvio', 26 d'abril del 1934