L'Ateneu Llibertari de preguerra

L'Esperanto a Gràcia (II): el dinamisme dels llibertaris als anys 30, a favor de la llengua internacional

Societat

Atletes participants al Festival atlètic organitzat per l'Ateneu Popular de Gràcia
Atletes participants al Festival atlètic organitzat per l'Ateneu Popular de Gràcia | Josep Brangulí

Xavier Alcalde

A Gràcia tenim una rica cultura ateneística: el Llibertari, el Rosa de Foc, La Torna i el Roig vehiculen bona part de la vida cultural del barri. I és una tradició que ve de lluny. Un dels precedents és l’Ateneu Popular de Gràcia, fundat l’abril de 1934 al carrer Salmerón 6 (actual Gran de Gràcia). Les seves activitats eren gratuïtes i obertes a tothom. Segons explicava el president Lorenzo Vila en una entrevista, “totes les ideologies hi caben, per dispars que siguin, sempre que es basin en el respecte mutu.” S’organitzava en vuit seccions: belles arts (art, literatura, música, literatura), ensenyament (ciències, educació infantil, estudis tècnics), estudis polítics (estudis polítics, econòmics i socials, higiene i medicina social), cultura física (i excursionisme), cinema i fotografia, teatre, escacs i esperanto. 

Aquesta darrera era particularment activa. El 13 de maig participà a la festa de primavera organitzada a la Colònia Güell per una altra associació esperantista de Gràcia: Paco kaj Amo. El 25 de maig presentà la conferència de Sebastia Alberich i Jofré, president de la Federació Esperantista Catalana, sobre La solució del problema d’una llengua internacional. Pocs dies després, el seu representant Santiago Sala visità amb altres grups d’esperanto les instal·lacions del diari republicà i federalista El Diluvio. El 27 de Juny Francesc Suriñach hi parlà sobre L’esperanto al servei de la classe obrera, en el marc de l’exposició esperantista contra la guerra inaugurada a l’Ateneu tres dies abans. 

Els membres de l’entitat no eren aliens als esdeveniments polítics del país. El 6 d’octubre, el vice-president Manuel González Alba morí a la seu del CADCI i altres socis foren empresonats a Pamplona. Mentrestant, l’Ateneu anava creixent i el gener de 1935 es traslladà a un local més gran (Salmerón 177-179). Tenia gimnàs propi i laboratori fotogràfic. El 24 de març Delfí Dalmau hi impartí la conferència L’esperanto que sabem sense saber-ho, amb il·lustracions fonogràfiques de Linguaphone. 

L’abril de 1936 la secció esperantista bullia d’activitat. A més dels cursos i l’exposició al local de l’Ateneu, estava preparant el congrés de la Unió esperantista obrera dels països llatinoamericans (PUIL, per les seves sigles en esperanto). Nous cursos començaren al juliol i a l’octubre, aquests darrers al nou local del carrer Voltaire 41. La guerra i la dictadura posaren fi a aquesta tasca cultural, que forma part de la nostra història.

Festival atlètic organitzat per l'Ateneu Popular de Gràcia al camp del CE Europa el 18 d’agost de 1935, amb la participació d’una vintenta d’entitats culturals de Barcelona