El darrer poemari de Rosa Maria Arrazola 900 km (Stonberg Editorial) parteix del cas d'una jove que ha patit una violació a l'entorn familiar i acaba reflexionant sobre el maltractament, la migració o la superació. La temàtica feminista recorre l'obra d'Arrazola, només en cal veure la darrera exposició, 'Ovàrica', o llegir qualsevol dels seus títols. 900 km està disponible al web de l'editorial i a Ona.

Quina és la llavor de '900km'?
El poemari neix entre el 2017 arran d'una situació viscuda a l'escola on imparteixo classes. Una alumna es va atansar a mi per explicar-me una situació complexa familiar que havia viscut i necessitava explicar-m'ho. Venia a fer-me saber que havia patit una violació.

Quina va ser la teva reacció?
Em va impactar molt. Ella tenia en  aquell moment una realitat de vulnerabilitat gran, el seu pare patia un tercer càncer, era de família marroquina amb tot el bagatge cultura que implica... L'entorn no era favorable, sentia que no podia dir-ho a ningú, se sentia culpable i tenia por de la reacció de la família.

Per què vas decidir convertir-ho en material literari?
Sempre he fet una poesia lligada a la dona. Quan m'ho va explicar, de fet, estava presentant Buit de març. Però mai havia explicat una història com aquesta. Vaig decidir aprofitar l'experiència de la Marian per traslladar-la a un fet literari. 900 km és la distància que fa la seva família des de Nador, cap a Almeria i després fins a Catalunya.

A la violència masclista se sumen, doncs, altres temes.
Sí, hi ha una reflexió sobre el futur d'aquests joves que bateguen entre dues pàtries, amb un futur que sembla resolt, però la vida et burxa i vius situacions de molta vulnerabilitat, i més si ets una dona.

Des de la idea inicial fins a la publicació del poemari ha passat temps. Amb llibres pel mig...
Ha fet un recorregut peculiar. Vaig acabar-lo el 2019 i ja tenia editorial però a punt d'entrar a impremta va tancar per problemes personals. Després la pandèmia... Fins que l'ha publicat una altra editorial. En aquest temps m'ha donat temps a  mirar-m'ho i fer alguns canvis. També he pogut contactar amb la Marian, que va venir per sorpresa a la presentació. Ens va explicar que finalment, arran del llibre, va poder explicar-ho a la família, i considerava que se n'havia sortit. De cop tot va prendre volada i es tancar el cercle. Va ser molt especial.

Per què és tan important per a tu la música?
Per a la gent que viu l'art a flor de pell, totes les disciplines artístiques són la mateixa i et serveixen per expressar-te. Penso que la meva poesia és molt rítmica. L'escric des d'una cadència musical.

Ara tens obra pictòrica a la Violeta. I cap llibre en ment?
A 'Ovàrica' també vaig a parar al feminisme. Tenia la necessitat de dibuixar ovaris, i això em va portar a les formes circulars, a explorar el color, lligant poemes i imatges. Vaig estar treballant-hi fins al 2020. Ara ja tinc un parell de poemaris entre mans... No paro mai.