Només han passat 53 anys però l'Eduard, veí de Gràcia, ho explica aquest dissabte a l'Ateneu Rosa de Foc com si fos avui: l'any 1969 ell era un jove relacionat amb gent del MIL i les vicissituds de la militància van portar-lo a amagar-se a Sant Miquel de Cuixà, a la Catalunya Nord, amb Oriol Solé Sugranyes, qui més tard, el 1976, moriria abatut per la Guàrdia Civil quan fugia de la presó de Segòvia.

A Sant Miquel, un tiet de l'Eduard, desterrat i d'idees antifranquistes, en Lluís Pérez Calvo Paulí, avui dia un ceramista consagrat (mort el 2016), va acceptar fornejar una peça dissenyada per Solé Sugranyes amb l'objectiu de fer-ne una tirada que ajudés a finançar l'organització de Salvador Puig Antich, que encara en aquelles dates no estava ni constituïda.

L'Operació Ceràmica del MIL mai no va tenir lloc: un inoportú accident de moto d'Oriol va ajornar el projecte, però l'Eduard va conservar les úniques dues versions de la peça per sempre. Dissabte, en els girs i tancaments de cercles de la història, el company d'Oriol va lliurar una de les peces a Jordi Solé Sugranyes i a tota la seva família, que encapçala la mare Sugranyes, amb 102 anys. Amics, familiars i col·lectius adscrits a l'ateneu com Agita't van posar emotivitat al vermut de migdia i l'objectiu, la ceràmica, va tornar a les mans més properes al seu autor.