El pacifista que va intentar assassinar el dictador

L'Esperanto a Gràcia (IV): Masachs, un anarcosindicalista a la plaça del Sol

Societat

Domènec Masachs, amb l’estrella verda esperantista
Domènec Masachs, amb l’estrella verda esperantista | Cedida

Xavier Alcalde

Domènec Masachs Torrente (1891-1965) representa un prototip d’esperantista. Es concentren en el personatge molts dels trets que habitualment associem a certs parlants d’esperanto. Coherent (segons els seus principis), profundament humanista i capaç d’actuar amb iniciativa sense por al que poguessin pensar d’ell; així era el pacifista que va intentar matar el dictador. 

Nascut a la Barceloneta, en morir al seu pare anà a viure a Gràcia. Des dels 10 anys treballà a diverses impremtes i després a la fàbrica de sedes Can Batlló. Al 1911 tenia una feina que li agradava, al dipòsit de tramvies de Torrent de les Flors. Explica Joan Manent que se'l podia veure conduint-los amb orgull, per provar-los després de reparats o engreixats. Tanmateix, amb motiu de la vaga de La Canadenca, fou acomiadat, com també ho havia estat el 1902 per participar a una altra vaga general. Masachs no només tenia un desenvolupat sentit de la justícia, sinó que també era conseqüent i estava disposat a afrontar-ne les conseqüències: passà 18 anys de la seva vida a la presó. 

En 1920 fou detingut per la Guàrdia Civil al carrer Salmerón (avui Gran de Gràcia) per “resistència a l’autoritat”. Sis anys als penals del Dueso i de Puerto de Santa María donen molt per pensar i Masachs sortí amb la idea “d’alliberar el món d’un tirà”. En cap cas volia causar víctimes innocents i per això decidí fer-ho amb un punyal. Aprofitaria la visita de Primo de Rivera a Barcelona el 2 d’agost de 1926. Després de valorar opcions, escollí el moment que aquest sortís de Capitania General i es dirigís a peu a l’estació de França. El dictador, però, viatjava en cotxe. Masachs hagué d’adaptar-s’hi. Amb el punyal a la mà s’hi apropà ràpidament i pujà al marxapeu del vehicle, però relliscà… un policia el colpejà al cap i un automòbil de l’escorta li passà per damunt. A la comissaria de Via Laietana ja el coneixien: “anarquista perillós”, deia la seva fitxa. Estada al Clínic, judici a l’Audiència de Barcelona (on desafià el sistema amb dignitat) i tornada a la presó, a Cartagena. 

Hi haurà més ocasions de parlar d’aquest anarcosindicalista, naturista i gran lector, que fou “un místic nat, un solitari, una ànima noble a qui les impureses de la vida no podien esquitxar”, com el descrivia Josep Viadiu. Diguem només que als anys 30 del segle passat ensenyava esperanto a la plaça del Sol. I que a la guerra fou vicepresident del Comitè Esperantista Antifeixista.