Neix a Reus i als 20 anys ve a Barcelona. Des de llavors viu a Gràcia amb la seva família. Després de passar per diferents programes, actualment porta la secció de cultura d’El matí de Catalunya Ràdio. Acaba de publicar el seu primer llibre, Diguem-ne amor (Ara Llibres), dotze històries quotidianes, a quatre de les quals hi ha agressions sexuals.

Existeix l’amor perfecte?
Aquesta imatge idealitzada no existeix. Millor que sigui així l’amor, amb les seves esquerdes i forats; és molt més real.

L’amor no és un conte que acaba bé?
La vida no acaba bé, es molt puta. La vida és sacrificada i tots tenim problemes, la felicitat i l’amor són eteris.

Enric Casasses diu que l’amor és pa amb formatge.
És una descripció meravellosa. El pa és l’essència i el formatge un aliment bàsic per poder menjar. M’encanta.

Les persones ens necessitem? Necessitem l’amor per viure?
Les dues coses. L’amor és aquesta entrevista que estem fent ara tu i jo; un veí que t’ajuda; un missatge d’un amic; un company de feina que et dóna un cop de mà. L’amor són petits gestos que si focalitzes i els fas conscients, tot és una mica millor. Ho necessitem per viure.

Walt Disney ha fet molt mal?
Sí, estan canviant i les princeses són fortes, feministes, lluitadores i obren camins, però continuen mostrant un amor carrincló. Sèries per a adolescents i joves com ÉLITE també fan molt mal: personatges estereotipats i poc realistes.

Lorena Ferro, a La Vanguardia, deia: “El cuento de Caperucita es la historia de una violación”. Cert?
En Diguem-ne amor hi ha un conte que es diu Caputxeta: una noia que s’ha perdut per Barcelona, essent de Cadaqués, i està sola. El nuvi l’acaba de deixar perquè se n’ha assabentat que està embarassada. Agressions a les dones n’hi ha cada dia. A mi també em va passar fa uns quants anys.

Tu també...
He patit una agressió sexual venint una nit a la ràdio. Em vaig quedar paralitzada, sort que una noia em va ajudar perquè no arribes a més. Tenim un problema com a societat, com a casa patim relacions abusives i no les aturem, després a fora es transformen en relacions masclistes.

Coneixes l’augment de violacions per submissió química?
Sí, és molt trist tot plegat. Una de les històries és un abús a una nena de dotze anys per un desconegut, i com la seva vida queda condicionada. La família d'ella i el nuvi de la infància ho han sabut quan han llegit el meu relat. És molt dur.

Escriure un llibre és com parir una criatura?
No, en cap moment m’ho sentiràs dir. Escriure un llibre és emocionant, però no és pot comparar amb tenir un fill, que és la cosa més meravellosa del món.

Barcelona és l’entorn de les històries...
Des de l’editorial volien emular el Modern Love del New York Times, que fa 17 anys que tenen una columna diària de molt èxit i ho han convertit en sèrie televisiva. La idea del llibre partia d’aquí, però a la nostra ciutat. Sóc de Reus i m’agrada viure a Barcelona, així que em va atreure la idea.

Combinar El Matí amb la família és fàcil?
Gens ni mica. Ens aixequem a les 4 del matí i és molt dur. Mai he fet horaris bons perquè sempre he triat projectes innovadors. Les meves filles ho saben i ho entenen.

Creus que Gràcia és paratge autòcton i hauria de ser lliure?
És com un poble, anem a comprar al pagès del barri i al forn que fan ells el pa. És molt bo per tenir nens, el millor de Barcelona, amb esperit veïnal i molta xarxa.