Enrica Tifatino: "Només entenc l'art com a eina de transformació social"

En plena Setmana de la Dansa a Gràcia l'ànima d'ArtemisaBcn defensa l'expressió artística des de l'acció comunitària

Cultura

La ballarina i musicoterapeuta Enrica Tifatino, després de l'entrevista
La ballarina i musicoterapeuta Enrica Tifatino, després de l'entrevista | S.M.

Aquest divendres 29 d'abril és el Dia Internacional de la dansa i a Gràcia se celebra cada any una setmana dedicada a posar en valor les diferents expressions artístiques d'aquest sector, als professionals que s'hi dediquen i les escoles. Una d'elles és Artemisabcn, un centre que promou la dansa i l'art amb fins terapèutics. Enrica Tifatino (premi Vila de Gràcia el 2020), n'és l'ànima del projecte.

Quina és la vostra implicació a la Setmana de la Dansa?
Participem des de la segona edició i a més de les portes obertes, fem tallers i presentem la peça de la companyia AMAR, un projecte que vam engegar el 2014 amb Arapdis, on es demostra que les persones que la societat diu que no són "vàlides" sí que ho són. La mirada acostuma a ser des de la carència i nosaltres desenvolupem les capacitats a partir del que té cada persona.

La teva concepció de l'art va per un altre camí...
Tot l'art és necessari i és un instrument de transformació social. Veiem l'artista des del punt de vista del fan, una persona a qui idolatrar, però tothom en som, d'artistes. Vull trencar el concepte de l'artista vinculat a mercat, però l'art també està dins d'un sistema capitalista. Nosaltres vinculem art amb salut i benestar perquè és un mitjà eficaç i universal per canviar les persones. Tothom sap ballar i cantar.

Quina línia formativa seguiu a ArtemisaBCN?
Fem formació en dansa, art i musicoteràpia, és un camí personal i vivencial on els alumnes aprenen a gestionar les seves emocions i troben els instruments que milloren la seva vida quotidiana. Tots els actes creatius són actes terapèutics. Primer ho apliques a la teva vida i després ho transmets als altres des de l'experiència personal. Encara estem molt desconnectats de les nostres emocions i del nostre cos.

La Setmana de la Dansa deu ser una oportunitat de mostrar tot això, oi?
Sí, també per als alumnes que comencen a fer classe a Artemisa; és una manera d'obrir el mercat laboral d'aquest sector. Crec que haurien d'haver moltes setmanes de la dansa, festivals, més activitats al llarg de l'any...

I portar l'art al carrer.
També entenc l'art amb l'acció comunitària. És important que l'art no només estigui als teatres, s'ha de portar al carrer. També crec en la participació del públic. En els meus espectacles sempre procuro fer partícip la gent. L'art connecta amb la part inconscient i aquest és el poder de la dansa o de la música, fa visible allò invisible quan ho comparteixes amb els altres.

Com us ha afectat la pandèmia? Us esteu recuperant?
Ha estat molt complicat perquè hem hagut d'aturar tota la part comunitària i terapèutica perquè no es pot fer virtual. Hem fet intents de canvi de format, i molts s'han reinventat amb fórmules online però jo necessito contacte físic i visual. Han estat mesos difícils perquè les despeses han seguit igual. L'única part bona és que la creativitat i l'art s'han reconegut com a necessàries. Al principi del confinament ens va salvar cantar als balcons... I cuinar. Tots dos actes creatius.

Quins projectes teniu de futur?
Volem portar l'art arreu, a les escoles, als hospitals... Per canviar el món hem d'anar tots junts. També seguirem enfortint els nostres projectes de DAM, Veus de dona i Música per la Pau. I una nova iniciativa que s'està cuinant just ara.