Un derbi especial

Gràcia Escapulada: els duels entre el CE Europa i la UE Sants, que celebra el centenari

per Albert Benet

La contra

L’escapulat Bosch davant el porter Ballester i el defensa Ferré, en l’Europa-Sants del 1959
L’escapulat Bosch davant el porter Ballester i el defensa Ferré, en l’Europa-Sants del 1959 | Arxiu Ramon Vergés

La Unió Esportiva de Sants celebra aquests dies el seu centenari. L’aniversari sembla gairebé un miracle, ateses les incomptables adversitats que aquest club entranyable ha patit d’ençà que el 1964 van enderrocar-li el camp del carrer de Galileu. L’exili de la Unió és llarg i costós.  Malgrat tot, els blanc-i-verds mantenen viu l’orgull de pertinença a un dels antics municipis que Barcelona va agregar-se ara fa 125 anys.

La temporada 1958-59, les relacions entre Europa i Sants van quedar malmeses sobtadament

En Miquel Candela, un veterà extrem esquerre escapulat dels anys 40, va ser el primer europeista que em va parlar de la passió que aixecaven els partits entre l’Europa i el Sants.  Després, gràcies als articles del Ramon Vergés, vaig anar descobrint el caliu dels derbis entre escapulats i blanc-i-verds de les dècades dels 50 i 60.  Plantilles curulles de grans futbolistes, directives que anhelaven l’ascens a Segona i una massa nombrosa de seguidors eren algunes de les condicions que acomplien aquests dos clubs històrics.

La temporada 1958-59, les relacions entre les dues entitats van quedar malmeses sobtadament. Aquella temporada,  el consell directiu de l’Europa,  presidit per en Lluís Casacuberta, va contractar Mario Anchisi, un extravagant entrenador italià que la temporada anterior havia dut el Sants fins a la promoció d’ascens. Del carrer de Galileu, Anchisi es va emportar mig equip: Jarque, Martín, Romà, Borrell, Seguer, Queralt i Torreblanca. Podeu imaginar-vos el terrabastall que va suposar aquell espoli. 

I per a agreujar el distanciament entre els dos clubs, el calendari de lliga va fer que el primer partit a fora de l’Europa fos al camp de la UE de Sants.  Els qui van assistir a aquell matx recorden que l’ambient era molt caldejat.  L’exsantsenc Seguer va haver d’abandonat el terreny de joc en llitera abans del primer quart d’hora. Juvell va fer els dos gols locals davant l’esclat de l’afició amfitriona i Manolete i l’europeista Romà van ser expulsats als segon temps per una agressió mútua. DERBI amb tots els ets i uts.

El partit de tornada es va jugar la tarda de l’11 de gener del 1959. La UE de Sants era el líder del grup 6 de Tercera amb 4 punts més que l’Europa. Com era de preveure, el camp del carrer de Sardenya es va omplir de gom a gom. Aquella tarda, els jugadors escapulats no van decebre la seva afició i tot i tenir la baixa del gran Pepe Granés,  van derrotar el líder amb gols de García Mulet i Bosch. Els dos equips van formar amb Albadalejo; Jarque, Martín, Altayó; Seguer; Ozcoz; Sala, Valls, Queralt, García Mulet i Bosch, per part de l’Europa i Ballester; Ferré, Serras, Castells; Ignacio, Agramunt; Manolete, Tomàs, Juvell, Alberto i Bel, per part del Sants.

Al final del campionat, l’Europa va pagar molt cara la seva poca regularitat i l’equip conegut com dels “milionaris” ni tan sols es va classificar per a la promoció d’ascens.  El Sants, en canvi, va assolir el seu segon títol de Tercera divisió. La festa no va ser completa al Sants  ja que en la promoció d’ascens el Real Mallorca va eliminar-los. Un ascens, que l'Europa va fer possible la campanya 1962-63 després d'adjudicar-se dos campionats consecutius.