Viatjant la gent s'entén

L'esperanto a Gràcia (i VI): els contactes internacionals

Societat

Exposició esperantista organitzada per Paco kaj Amo al c/Montseny 67, al voltant de 1910
Exposició esperantista organitzada per Paco kaj Amo al c/Montseny 67, al voltant de 1910 | Cedida

Xavier Alcalde

Té la seva gràcia parlar la llengua internacional amb els companys del grup local o de l’associació nacional d’esperanto. Però quan realment s’aprofita tot el seu potencial és quan es fa servir internacionalment. Per això, des del grup d’esperanto de l’Ateneu Llibertari de Gràcia aviat ens vam escriure amb esperantistes de diversos països (i continents). Comprovàvem així que és una llengua (relativament) fàcil d’aprendre i que et permet tenir contactes amb persones d’arreu.

Aquest mateix sentiment el coneixen els esperantistes des de 1887. Com era possible que obrers que passaven 12 o 14 hores diàries a la fàbrica rebessin correspondència d’Holanda, Suècia, Austràlia o la Unió Soviètica? Ells, orgullosos però amb naturalitat, mostraven als veïns cartes i postals, on sovint hi havia una informació més propera i versemblant que la que podien trobar a la premsa. Eren habituals les exposicions esperantistes, que atreien una gran quantitat de públic.

Ara bé, no només les cartes viatgen, també les persones. Remenant els arxius, hi ha esperantistes graciencs que visiten altres països mitjançant la llengua internacional, fan presentacions allà i després en tornar ho expliquen, freqüentment amb diapositives. Així ho feren alguns dels que anaren a París el 1914 en ocasió del desè congrés mundial d’esperanto (3739 inscrits), que no es va poder celebrar perquè començà la gran guerra. D’altra banda, per aprendre una nova llengua no hi ha res millor que el mestre no parli la teva, com van experimentar els 46 alumnes de la professora estona Elinjo Pahn, al curs de Paco kaj Amo fet entre el 20 de febrer i el 17 de març de 1933. També una altra entitat local, Stelo de Paco, va celebrar una festa el 19 de maig de 1955, en honor a la visita d’una empresa parisina, guiada per Watier, president del grup d’esperanto intern. L'endemà van anar a una central elèctrica, la Ràdio Nacional d’Espanya els va entrevistar (en esperanto) i van acabar el viatge a Montserrat.

La mostra sobre esperanto al carrer Montseny 67, al voltant de 1910