David Casals: "Els protestants tenim una història trista"

"Per repartir fulletons a l'estrena de 'Els deu manaments', gent de Gràcia va acabar al calabós", explica el periodista, que estrena el documental 'Protestants, la història silenciada'

Societat

David Casals
David Casals | A.B.

David Casals, periodista de llarg recorregut, acaba d'estrenar el documental Protestants, la història silenciada, que es va presentar a Gràcia el passat cap de setmana a l'església evangèlica de Verdi.  

Com és el protestantisme aquí?
Té una història trista perquè, més enllà de la llibertat dels anys de la República o des de 1978, la repressió va impedir que tingués el mateix tracte que l'església catòlica.

Què vols dir amb el documental?
Vull explicar l'afectació a la vida quotidiana: els enterraments, la inscripció del nom dels fills o el servei militar. Mon pare no es podia agenollar davant d'una imatge. Li podien obrir un consell de guerra per desobediència.

Hem celebrat a Gràcia els 125 anys dels 'Cantichs' de Lawrence.
Sí. L'àmbit literari és important i es nota després de la Revolució de 1868, que obre la porta a la llibertat religiosa i atrau els missioners com Lawrence, que funda l'església actual del Terol o l'Hospital Evangèlic.

També s'acaba amb el franquisme.
Sí, la censura no permet literatura no catòlica i s'havien de fer trampes: imprimir com a edició anterior a 1936 o edició a l'estranger.

Hi ha problemes fins i tot per repartir fulletons quan es va estrenar el film 'Els deu manaments'.
Una gent de Gràcia va anar a l'estrena per remarcar el que diu que no et pots agenollar davant cap imatge, i van acabar al calabós.

Quina conclusió vols aportar?
Que hi hagi algun reconeixement, que els pastors no hagin de recórrer a la justícia europea, que no siguem ciutadans de segona.