L'habitatge més desitjat de Gràcia

La Cristina i el Guillem, coneguts per vendre llibres al costat de Fontana, troben en el veïnat el millor aliat per aconseguir els mínims per a una vida digna que no tenen: quatre parets. La situació és límit i la crida urgent

Societat

El Guillem i la Cristina, a la seva parada de llibres a tocar de Fontana
El Guillem i la Cristina, a la seva parada de llibres a tocar de Fontana | S.M.

La Cristina té 34 anys i des de fa cinc que es guanya la vida venent llibres de segona mà en un parada que cada dia munta a les 10 del matí al carrer Astúries, a tocar del metro Fontana, i recull a les vuit del vespre. No és una feina amb contracte, ni amb dies festius ni nòmines, tampoc té cap infraestructura més enllà del plàstic al terra per protegir els exemplars que amb molta cura i criteri disposa la Cristina, que s'ha guanyat per mèrits propis un espai entre el veïnat. I com diu ella mateixa, l'hi dona per menjar. I també al Guillem, la seva parella, el company que fa set anys la va rescatar, literalment, del carrer. Des de llavors son inseparables, tant, que no conceben cap ajut que no els inclogui a tots dos.

Des que es va inundar l'habitació que tenien llogada per 330 euros al mes al barri de la Trinitat, han passat per diferents hostals, però ara ja fa setmanes que dormen amagats als lavabos d'un hospital proper; ella estirada al terra com pot, amb la motxilla de coixí, i ell a la cadira de rodes, amb el cap suportat al rentamans. La salut del Guillem, amb 68 anys i una discapacitat reconeguda des del 2007, empitjora amb aquestes condicions; no els deixen canviar-lo o fer-se la higiene més personal a cap hospital o centre de salut. Ara la Cristina l'hi ha de fer al carrer, en un lloc discret. No vol demanar més almoina després d'esgotar trucades i visites a serveis socials; és cert que en aquest perible per trobar una escapatòria a la vida al carrer els han ofert algunes solucions, ni que siguin temporals, però, o son per a ella o son per a ell. I ells insisteixen: “som inseparables”.

Això ho sap molt bé la Mercè, una de les moltes veïnes que ha creat la xarxa de suport al voltant de la parella. Aquest xarxa composada per nombrosos veïns i també botigues del mateix carrer Astúries ha estat capaç en els darrers temps de recollir signatures suficients perquè el Districte atorgui un permís el 2021 perquè la Cristina pugui vendre els llibres sense que la Guàrdia Urbana li requisi, o guardar part dels exemplars a casa i portar-los en el carro de la compra al matí i evitar així que els robin per la nit. "Com ara no tenen lloc on viure no poden endur-se els llibres, així que ho fem els veïns", explica. Això, i més coses, com ara acompanyar-los a Heura o a Arrels, fer consultes a les diferents institucions i serveis socials, demanar una trobada amb el gerent del Districte (que encara no ha respost) per tal de renovar el permís de venda dels llibres o reposar-ne en 24 hores tots els que la pluja de Sant Jordi ha fet malbé. Orgull de barri, que diu la Mercè.

Però el més urgent ara és trobar un habitatge. L’opció de carregar totes les pertinences amunt i avall amb una persona en cadira de rodes totalment dependent és insostenible més temps. Necessiten un espai per dormir, per rentar-se, per estar junts. Ni que sigui una habitació. “No aconsegueixo res per menys de 550 euros”, explica la Cristina. En comparació, el minúscul quartet que es va omplir d’aigües fecals a l’agost era tot un luxe.

Després de l’assessorament a Heura, la via més eficaç que es planteja en aquests moments és recórrer als veïns, fer la crida extensiva a tota la gent de Gràcia. El missatge d'aquesta xarxa solidària és clar: si algú té un racó, pis, habitació o local decent que es pugui llogar, hi ha persones que respondran per ells, avalaran a la Cristina i el Guillem. Orgull de barri.