El poble gitano ucraïnès, la resistència romaní de 2022

Plaça Raspall: entitats per la defensa del poble Roma s'uneixen amb l'esclat de la guerra per treballar en accions solidàries

per Ricard Valentí

La contra

Caixes amb aliments que gestiona RSO Harangos a Cracòvia
Caixes amb aliments que gestiona RSO Harangos a Cracòvia | Cedida

Hem explicat en diverses ocasions perquè tenim marcat en el calendari el 16 de maig, Dia de la Resistència Romaní. Però sembla que no volem aprendre de la Història i seguim amb la necessitat de recordar-la. A dia d'avui, el poble gitano ucraïnès és la Romani Resistance de 2022.

Fa dos anys vam resistir l'esclat de la pandèmia, ara ho fan els nostres germans d'Ucraïna

El 16 de maig de 1944 al camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, a la secció 2, els nazis van decidir exterminar la població gitana. Però no van comptar amb la resistència dels 6.000 gitanos que estaven presoners i que es van rebel·lar contra els seus carceraris per evitar que els matessin. Aquell 16 de maig va representar una victòria que malauradament no es va poder repetir mesos més tard. La nit del 2 d'agost ningú va avisar els presoners que, agafats per sorpresa, van morir a les cambres de gas. Es calcula que van assassinar uns 3.000 gitanos, tot i que les xifres podrien variar ja que molts d'ells no estaven registrats al cens. La matança es recorda com la Nit dels gitanos.

Setanta-vuit anys després seguim lluitant contra la discriminació del poble gitano, contra la intolerància, per conservar la nostra llengua, la nostra cultura, perquè tothom tingui un habitatge digne, un treball i els infants l’accés a l’escolarització. Els gitanos resistim.

També ho vam fer ara fa dos anys amb l'esclat de la pandèmia. En aquell moment tocava fer una feina concreta per pal·liar els efectes d'una crisi sanitària que va debilitar els més dèbils. I Gràcia va respondre.

Ara el focus de la resistència està a milers de quilòmetres, on més de 250.000 germans gitanos que viuen a Ucraïna (una xifra que pot arribar als 400.000), a més de patir una guerra, pateixen els estralls de l'exclusió, la persecució i l'antigitanisme que des de fa anys recorre Europa. Hem vist com no els han volgut donar menjar quan han arribat a Moldàvia, o quan no els han deixat pujar als autobusos a la frontera amb Txèquia.

Per tot això, moltes entitats que treballem per la defensa del poble Roma, ens vam unir quan va esclatar la guerra per treballar conjuntament en accions solidàries, com ara una recollida d'aliments, medicaments, roba d'abric o productes de primera necessitat per a les persones que han fugit de la guerra.

Durant setmanes, han estat moltes les persones veïnes de Gràcia que han aportat el seu gra de sorra, demostrant novament la solidaritat i el compromís d'un barri que respon davant les emergències, portant aliments o fent aportacions econòmiques amb la qual hem pogut sufragar el cost del transport. Tot aquest material ha arribat a Ucraïna i està sent gestionat per l'entitat RSO Harangos, que compta amb 600 persones allà donant suport i cobertura als milers de gitanos refugiats de la guerra.

Només queda agrair a tota la gent anònima de Gràcia, paios i gitanos, que han col·laborat en aquesta campanya, que han tingut en compte la crida dels nostres germans ucraïnesos, la nostra Resistència Romaní.