Laura Rafegas: "Estaríem encantats de tancar els quatre anys amb la pista de Lluïsos acabada"

"Hem de fer la visibilitat del treball de les dones encara molt més gran", assegura la nova presidenta de la secció de Bàsquet

Esports

Laura Rafegas, a la pista de Lluïsos, després de l'entrevista
Laura Rafegas, a la pista de Lluïsos, després de l'entrevista | À.G.P.

Bàsquet Lluïsos enceta un nou mandat amb una junta de continuïtat presidida per primera vegada per una dona. Laura Rafegas (Barcelona, 1974), responsable de Comunicació a la directiva anterior, entrenadora i família de la secció, es marca com a repte dels propers quatre anys l'anhelada reforma de la pista de la plaça del Nord, encallada en el finançament. 

Quan veus factible començar les obres de remodelació de la pista?
Una data concreta no te la puc dir. Sí que voldríem que fos al més aviat possible. Si pogués ser la temporada vinent començar ja alguna cosa, seria la bomba. Primer hem de trobar el finançament, que ens està costant moltíssim.

Heu descartat la via institucional? 
La part pública la tenim bastant tancada, i això que hem trucat a moltes portes, ens hem reunit amb mota gent. Tot són sempre bones paraules i bona voluntat, però a l’hora de posar-s’hi les portes es tanquen. Hem de buscar a la iniciativa privada. Quan ho trobem, tant de bo puguem començar a posar una primera pedra a les obres. Somiant molt, estaríem encantats de tancar la legislatura d’aquests quatre anys amb la pista acabada. 

Com definiries la nova junta? 
És un grup amb persones que poden aportar diferents visions. Tenim històrics, exjugadors i famílies que s’incorporen ara i ens donen noves idees i a vegades per la feina aporten el seu coneixement.

Què suposa que una dona presideixi Bàsquet Lluïsos per primera vegada en la història de la secció? 
Primer molta il·lusió i després un repte. No perquè hagi de demostrar que perquè soc dona puc ser una bona presidenta. Hi ha al darrere una responsabilitat i vols fer les coses bé, amb bon tarannà. Agafo aquest càrrec molt ben acompanyada per la junta, amb moltes ganes i m’honra molt ser la primera dona presidenta després de 77 anys d’història.

Què pots aportar? 
No m’agrada fer diferències del que pot aportar una dona o un home, però aquesta mirada femenina a vegades als homes se’ls pot escapar. No quant a mirar cap als equips femenins, sinó aquesta mirada més conciliadora. Les dones hem hagut de treballar molt per demostrar segons què. Hem de fer aquesta visibilitat encara molt més gran. 

Com és que només s'ha presentat una candidatura? 
La mirada que poden fer les famílies és per un problema de falta de temps, per disponibilitat. D’altra banda, en els últims quatre anys hem fet les coses força bé. Hi ha coses a millorar, però el bagatge d’aquests últims anys ens dona credibilitat als que hem continuat i a la gent que s’ha incorporat per encapçalar quatre anys més. 

Amb un sènior masculí a la fase de permanència a Copa Catalunya i un altre de femení lluitant per pujar-hi, quins reptes us marqueu? 
El vessant esportiu és un a més a més, però mai no deixarem de treballar o de lluitar per tenir els nostres equips en les màximes competicions que puguem estar, sempre tocant de peus a terra. Esperem mantenir el masculí a Copa, però la manera de competició d’enguany penalitza molt. El mateix passa amb el femení a Primera Catalana. Ha fet una temporada immensa i ens trobem amb aquesta fase d'ascens, està complicat. 

Teniu clara la filosofia esportiva. 
Intentem mantenir el màxim nombre de jugadors de la casa i als sèniors fitxar el menys possible. Estem molt contents que l’equip de Primera femenina lluiti amb la gran majoria de jugadores de la casa. Al de Copa masculina tots han estat a categories inferiors i té molt mèrit. No hem de renunciar mai a aquesta filosofia.